Estructura sanitària autogestionada que opera en els marges dels sistemes mèdics públics i privats.

 

1- Descripció i orígen de l’experiència.

 

El Centre d’Autogestió Primària en Salut (el C.A.PS) és un projecte de la Cooperativa Integral Catalana (CIC) que agrupa fonamentalment a professionals soci-sanitaris, que s’han decidit organitzar al marge dels sistemes mèdics públics i privats per fer front al fracàs sanitari i al procés de privatització Neoliberal. Una estructura autogestionada orientada a “la prevenció, la promoció i l’atenció primària” per a persones que busquen una alternativa a el “model hegemònic” sanitari.

La Cooperativa Integral Catalana es va constituir al maig del 2010 com a cooperativa que engloba diferents cooperatives de consumidors i usuaris així com de serveis. Els seus àmbits d’actuació són l’educació, l’habitatge, l’alimentació, el transport, les finances i la salut. També formen part les denominades ecoxarxes, xarxes d’intercanvi que operen amb moneda social i que s’estenen per tot el territori Català. Tal com queda recollit en la pròpia Guia de la C.I.C l’objectiu és “construir un entramat de relacions econòmiques cooperatives i solidàries entre persones i empreses socials, que surti de les regles del mercat i que no sigui controlat per l’estat”.

El C.A.PS es troba dins de l’Espai Áurea Social, edifici llogat de mes d’1.500m2 situat al carrer Sardenya 263 de Barcelona i “seu” d’alguns dels serveis comuns de la Cooperativa Integral Catalana.

L’Espai Áurea Social es concep per part dels seus propis membres com “una eina per a l’administració autònoma i “des de baix” d’àmbits necessaris per a la reproducció de la vida”, com són la salut (que té el seu lloc en la planta superior de l’edifici) o l’educació (que es desenvolupa en la planta inferior), àmbits històricament (si mes no des del desenvolupament de l’Estat de Benestar) gestionats pel públic-estatal. Es treballa per promoure al seu torn altres valors i altres models, com per exemple els de l’educació lliure o els de la salut holística i integral i autogestionada.

L’origen de l’espai data de finals de 2011. En un primer moment i per evitar que el banc es quedés amb l’immoble per l’impagament de les quotes hipotecàries de la família (en aquell moment) propietària, es va decidir “rescatar-ho” signant un contracte de lloguer per deu anys. Uns anys mes tarda i una vegada consolidat l’espai, s’ha entrat de ple en la segona fase, la compra de l’edifici. A la fi de 2013 es va llançar la campanya (Fem-lo-Comú!) i a principis de 2014 s’ha obert el fons d’estalvi o inversions socials destinat a la col·lectivització de l’immoble, que passarà a ser un dels principals actius comuns de la Cooperativa Integral Catalana.

 

2- Funcionament intern i extern.

 

El C.A.PS és un dels projectes pilot de el “Sistema de Salut Pública Cooperativista” (SSPC) que pretén construir la C. I. C. Per desenvolupar aquest “nou model de salut” es contemplen dues línies bàsiques d’actuació.

D’una banda, la terapèutica: s’ofereix orientació, informació i es proveeix assistència bàsica a aquelles persones que necessiten suport i atenció però sobre la base d’una concepció “científica, filosòfica i política diferent a la del sistema actual”. En aquest sentit s’aposta per un model “holomèdic” que planteja complementar la medicina científica imperant amb altres tècniques terapèutiques tradicionals (per exemple la medicina xinesa) com a alternativa a la hipermedicalizació. A més, i enfront dels Centres d’Atenció Primària del sistema de salut públic-estatal o les clíniques privades que donen serveis d’assistència mèdica davant la malaltia, en el CAPS es propugna “l’autogestió de la salut, tant individual com col·lectivament”. Autogestió de la salut a nivell individual suposa promocionar, enfront de l’assistencialisme, una participació activa de la persona en la seva salut limitant el paper i el poder de el “coneixement expert”. És a dir, s’apel·la a la responsabilitat individual: “cadascuna ha de fer-se càrrec de la cura i preservació de la seva salut, que és un deure no solament un dret”.

Per un altre (i és aquí on entra la dimensió col·lectiva), existeix una comunitat terapèutica formada per voluntaris (amb formació en l’àmbit soci-sanitari), els auto denominats “facilitadors de salut”, que desenvolupen les labors d’acolliment, acompanyament i assessorament (dimarts de 11h a 13h30 i de 16h a 19h) per definir conjuntament amb el pacient (acabant amb la figura del subjecte passiu) la estratègia de salut a seguir. Els facilitadors, informen sobre els diferents tractaments que existeixen i s’ofereixen un llistat de professionals soci-sanitaris perquè la persona triï el tipus de teràpia que prefereix en funció de la disponibilitat.

El centre compta amb deu sales adaptades i un equip d’unes quinze persones que s’encarrega d’acollir a la gent. Al seu torn, existeix un llistat de professionals que ofereixen els seus serveis i que es posen a la disposició de la persona (metges, psicòlogues, fisioterapeutes, infermeres, massatgistes així com especialistes en meditació, Homeopatia, acupuntura o en gestió emocional del canvi entre uns altres…). Encara que no hi ha tarifes establertes les consultes i els tractaments no són gratuïts. Cada persona ha de valorar i fer una aportació, que pot ser en moneda social –ecos–, amb treball “directe” en alguna de les àrees del centre o amb euros. El finançament fins ara ve majoritàriament de la Cooperativa Integral Catalana que fa una aportació econòmica per al funcionament del projecte. Encara que el servei està obert al públic, aquest “ambulatori autogestionat” està orientat bàsicament als socis de la CIC. L’horitzó és aconseguir generar un sistema mutualista-mancomunat on les persones participen a partir de contribucions periòdiques segons el principi de cadascú segons les seves possibilitats per garantir la sostenibilitat del projecte: “volem arribar a ser un sistema mancomunat on les persones paguin una quantitat simbòlica abans d’estar malaltes i puguin anar regularment als diferents espais que s’ofereixen en el Sistema Cooperativista”. Actualment, unes 10 persones estan mancomunades.

La segona línia d’acció és la promoció i l’educació per a la salut. A partir del dispositiu “Parlem de salut” s’organitzen tallers (constel·lacions familiars, tallers de ioga, tractaments d’acupuntura…), activitats o cursos de formació per donar eines i apoderar a la persona per aconseguir que s’auto-gestionin la seva salut. En aquest sentit, el Centre agrupa a persones, grups i col·lectius interessats a formar-se i aprofundir en diferents maneres d’entendre la salut i les cures.

El centre, que va obrir al públic al febrer del 2013, actualment es troba en fase de reestructuració a l’espera de poder tornar obrir a l’exterior i estar en ple funcionament al llarg de l’any 2014. Durant aquesta aturada s’ha fet la capacitació i formació als facilitadors de salut que vulguin participar com a acompanyants.

 

3- Relació del comú amb allò públic i privat.

 

El CAPS segueix els principis fundacionals de la Cooperativa Integral Catalana: és a dir, es planteja com una iniciativa Pública, Cooperativa i Integral. Es considera pública “de debò” enfront del públic-estatal ja que compleix els principis d’obertura i accés universal. A més en un context neoliberal de gestió de la salut i davant la crisi de la salut pública estatal “on no es tracta de salut, sinó de cronificar i medicalitzar per alimentar a una indústria voraç”. Cooperatiu, perquè s’organitza (o almenys així es planteja) a partir de l’autogestió i el suport mutu sobre la base d’un sistema mancomunat. Integral, perquè es promou una visió holística de la salut, que aborda de manera complexa tenint en compte totes les dimensions de la vida “la salut depèn del que mengem, de les relacions socials, de la contaminació, del stress, de l’àmbit laboral….no és només una qüestió física”.

L’objectiu, per tant, serà conrear relacions significatives de suport mutu i cooperació dins d’un paradigma més ampli de l’autonomia col·lectiva en la producció de les relacions socials, la salut i les cures. En aquest sentit, i malgrat mostrar suport a la batalla per la defensa de la sanitat pública i contra les retallades, les privatitzacions i les polítiques de “exclusió sanitària” a persones migrants, l’activitat del CAPS es centra a generar espais autònoms, al marge de l’Estat, com a forma de promoure l’accés a la salut com a dret i per poder desenvolupar un sistema de salut al marge del model hegemònic. En aquest sentit, l’autogestió de la salut, almenys en els termes i les possibilitats reals posades en joc, no deixa de ser alguna cosa complementari als serveis públics. No es planteja tant com un sistema paral·lel que pugui atendre a la població que no pot accedir a l’atenció sanitària sinó una oportunitat per desenvolupar, des dels principis de l’autogestió i el cooperativisme, un nou paradigma d’atenció mèdica i de gestió de la salut. Existeix el risc, si no s’aconsegueix generalitzar i estendre a mes capis de la població, que aquesta manera d’entendre i practicar l’autonomia pugui acabar implicant un aïllament de l’esdevenir social més ampli i la creació de ‘illes de llibertat’ asilades o güetificades.