grup de criança compartida de Poble Sec. Aposta per un model d’Educació Lliure que respecta els temps de desenvolupament de cada infant i fomenta la participació de pares i mares.

 

1- Orígens i descripció de l’experiència.

 

Babàlia es un grup de criança compartida de Poble Sec. Aposta per un model d’Educació Lliure que respecta els temps de desenvolupament de cada infant i fomenta la participació de pares, mares.

Babàlia neix a l’octubre de 2012, amb l’impuls d’un grup famílies preocupades per l’educació i criança de les seves filles i fills, organitzant-se de manera autogestionària. Aposten per un model d’educació lliure, que té en consideració la distinció d’aprenentatge en cada el temps infant. Consideren necessari modificar la forma d’accés a l’Educació Pública de la primera infància per fer-la més inclusiva, així com la necessitat d’una major implicació en la criança de nens i nenes per part de pares i mares, que es tradueix en la participació educativa en l’etapa de la socialitat primera del nen o nena en qüestió. El grup està creixent en els últims anys, formant xarxa amb altres col·lectius, com la Xarxa d’Educaciò Lliure i l’Ateneu la Base.

Babalia va sorgir a finals de 2012, davant la iniciativa d’un grup de mares que es coneixien a unes classes de post-part del CAP d’Hortes. El projecte sorgeix com una forma de continuar el model participatiu i de col·laboració de les classes, una forma de ser protagonistes en el d’aprenentatge i creixement de fills i filles. El grup es componia de nens/es nascuts/des entre el setembre de 2011 i el maig de 2012, però poc a poc s’han anat incorporant altres criatures més petites, el que ha determinat la conformació de dos grups de treball: el de caminants i el de no caminants.

Babàlia sorgí de la iniciativa d’un grup de mares que es conegueren a unes classes de post-part al CAP d’Hortas. El projecte va suposar una manera de continuar amb el model participatiu i de col·laboració de les classes, o dit amb altres paraules, una forma de que mares i pares puguin ser també protagonistes en l’aprenentatge i creixement de filles i fills. El grup es composava de nens/es nascuts/des entre setembre de 2011 i maig de 2012, però s’han anat incorporant criatures més petites que han determinat la creació de dos grups de treball: el de “caminants” i el de “no caminants”.

A Espanya el preu de les llars d’infants no és accessible per a totes les butxaques: ronda una mitjana de 300 – 400€ el mes. Una altre problema afegit és que hi ha més demanda que oferta, el que deixa fora de la possibilitat d’accès a moltes famílies. A més, per completar la problemàtica, el periode de paternitat i maternitat són molt curts: només un mes el primer i quatre mesos el segon.

L’exclusió de l’accés a les llars d’infants públiques és només una dimensió de l’anomenada crisi de les cures, que, com se sap, és prèvia a l’actual crisi sistèmica. Ja en el 2004, l’article de Sira del Río “Crisis de los cuidados: precariedad a flor de piel” mostrava els milions d’hores de treball no remunerat a Espanya (a persones ancianes, malaltes i infants), el qual era portat a terme, en més d’un 80% dels casos, per dones. En aquest sentit, hi ha hagut moltes mobilitzacions, de caires molt variats, que han servit per visibilitzar el treball invisible i infravalorat de cures en les seves múltiples dimensions (de les quals el treball domèstic assumit per dones migrants i la crítica a la Llei de Dependència per part de feministes i moviment de vida independent suposen dos eixos molt importants).

Des de que començà la crisi financera el 2008, la crisi de les cures s’ha accentuat notablement. A l’article “Acumulación por desposesión, género y crisis en el Estado Español” (2012), Sandra Ezquerra demostra com “El aumento de la carga total del trabajo de las mujeres, así como la intensificación de sus responsabilidades reproductivas, no constituyen meros efectos colaterales de la crisis actual sino que más bien responden a una estrategia político económica de privatización y re-hogarización de la reproducción en aras de la supervivencia de la llamada economía real”.

Tornant a la dimensió de les llars d’infants, més enllà de Babàlia, existeixen també altres plataformes de contestació a la situació actual. Basta fer un cop dúll al blog de referiment a Catalunya, “escoles bressol  indignades”, per veure l’elevat nombre de mobilitzacions que han tingut lloc i que es vinculen amb el marc més general de les lluites contra l’austeritat. Aquesta plataforma se sumà a la convocatòria contra els pressupostos anti-socials” del Parlament de Catalunya, organitzaren una “entrega de desitjos de la comunitat de 0 a 3 anys als reis mags” a Pça Sant Jaume i convocaren unes jornades amb el títol de “l’escola que volem”.

Més enllà de les mobilitzacions contra les retallades en educació, de la defensa de l’escola pública i de qualitat de la petita infància, hi ha una altra qüestió de pes que Babàlia posa al centre de les seves accions: el model educatiu delegatiu, consistent en deixar el nen o la nena a la llar d’infants al matí i anar a buscar-lo/la a les 17h ha deixat de tenir sentit per a moltes famílies que volen tenir un rol més actiu en l’educació dels més petits i les més petites. El model Waldorf, o el que ens interessa més, el de l’Educació Lliure, prenen forma i proliferen en aquest context no sense dificultats.

¿Què és l’educació lliure? Ho podem resumir en tres línies:

1. L’atenció que es pot donar a nens i nenes és major perquè el grup és més reduït.

2. És molt respectuosa amb el temps i el desenvolupament de cada infant; no funciona de manera pre-estblerta per franjes d’edat. La funció de l’educador/a és la d’estimular l’interès sense posar obligacions.

3. El principi primari és el de l’aprenentatge accidental, que consisteix en la no fragmentació del coneixement per matèries

 

2- Organització interna i externa.

 

És en aquest context a on inscrivim a Babàlia. El grup de criança està format avui per 30 famílies i una educadora. El seu funcionament està bassat en una relació nens/es – mares/pares – educadora de confiança mútua. El creixement del projecte és més que notable: Babàlia començà amb només cinc famílies.

¿Com s’organitza Babàlia? En primer terme, la forma jurídica de Babalia és una associació: cada decisió o tema es discuteix en assemblea. Si hi ha necessitat de votacions es duen a terme. També “tenim llistes de correu i grup de whatsapp per a decisions ràpides.

D’altra banda, també a nivell intern, hi ha tasques i diversos grups: secretària, tresoreria, comunicació pública, blog, neteja, obres del nou local (al qual Babàlia s’ha traslladat fa poc), menú, organització dels auxiliars, etc.

Com es veu, l’esforç dels pares i les mares és major que en la llar d’infants  tradicional. De fet, sempre hi ha mínim un pare o mare acompanyant l’educadora a l’horari establert.

Babàlia té un espai de ludoteca, i un de llar d’infants. El preu que es paga varia en funció de les hores d’ús i de les hores d’implicació de papàs i mamàs, però mai passa els 150€ al mes. D’altra banda, dir que hi ha dos grups de nens i nenes: un format pels i per les qui tenen de 6 a 13 mesos, i un altre que va dels 13 als 25. Les necessitats i l’atenció que requereixen són molt diferents.

A nivell de xarxa, Babàlia forma part de laXELL (Xarxa d’Educació Lliure) i també de l’Ateneu la Base, un espai social situat a Poble Sec, a on també hi haurà una biblioteca, i existeix ja avui un menjador social i diversos projectes comunitaris.

 

3- Relació del comú amb allò públic i privat.

 

Com hem vist, l’Estat infra-finança el model d’educació dominant i ignora els alternatius. Si bé fins ara Babàlia havia fet ús d’un local cedit per l’Ajuntament, aquest va quedar petit, a més de ser una font de problemes constant i alta dificultat a l’hora de prendre decissions degut a la manca d’autonomia i els permisos requerits. Davant d’aquesta situació, Babàlia ha tingut que traslladar-se i recórrer a un crowdfunding per a finançar les obres del nou local.

Una altra lluita de Babàlia contra l’Estat és pel reconeixement del model educatiu que promouen. Sembla ser que a Alemanya i EE.UU l’educació lliure forma part del sistema públic d’educació. També l’educació Waldorf està reconeguda oficialment a Alemanya; per contra, a Espanya, al final existeix l’obligació de fer un examen per veure si el nen o nena en qüestió està al mateix nivell que en el sistema oficial.

Per tant, en resum, modificar les formes d’accés a l’educació, participar i implicar-se activament en els primers anys de criança i lluitar contra les retallades són els tres eixos d’aquesta alternativa que s’està articulant i que no proposa res que estigui a l’abast: tan sols una major autonomia i capacitat dels pares i mares a l’hora de decidir de quina manera afrontar la primera infància. En definitiva, es tracta d’una proposta d’enriquiment de la democràcia que parteix des dels fonaments de l’eduació infantil.