Equipament públic gestionat comunitàriament. Un espai de dinamització cultural, econòmica i lúdica al barri de Sants.

 

1. Descripció i origen de l’experiència.

 

Can Batlló és un antic recinte fabril de finals de 1880, ubicat entre la Carrer Constitució i la Gran Via, al barri de la Bordeta del que ocupa més d’un quart de la seva superfície (9 hectàrees). El Pla General Metropolità de 1975 hi preveia importants remodelacions urbanístiques. Des de l’11 de juny del 2011 però, la seva funció i la fisonomia van canviar dràsticament. Els antics tallers metal·lúrgics, d’impressió i altres activitats, van deixar lloc a un nou espai social i comunitari per i del barri. Espai de propietat privada, després de més de 35 anys de reivindicació popular i a través d’una cessió de l’Ajuntament, s’ha convertit en un equipament d’ús i gestió col·lectiva, obert i gestionat directament pel veïns i veïnes. Implica més de 300 persones i desenes de projectes i activitats que han fet créixer el projecte vertiginosament. Des de les iniciatives inicials com la remodelació del Bloc Onze en un lloc d’encontre, la Biblioteca Popular Josep Pons i l’adequació de l’Auditori, les propostes s’han multiplicat. Actualment hi conviuen diversos projectes com el taller de fusteria, el d’infraestructura, el rocòdrom o el grup de circ. En breu però, s’hi incorporaran el Viver d’Economia Social i Cooperativa, el Projecte cooperatiu de sessió d’habitatge, la Sala d’Informàtica, una fàbrica de cervesa artesana, un espai audiovisual, un taller d’auto-reparació de motos o una escola de formació professional, fet que genera la necessitat d’incrementar l’espai necessari per a donar cabuda a la multiplicació de l’activitat.

La rellevància d’aquesta experiència no es deu només al canvi jurídic de la titularitat del seu ús en el procés de gestió urbanística–passant de privada a pública–, sinó per l’estratègia de lluita i reivindicació veïnal que s’ha desenvolupat i que ha aconseguit aquest espai. També representa un cas rellevant pel propi model de gestió interna regit pels principis de l’autonomia i l’autosuficiència econòmica, la cooperació i la democràcia organitzativa.

Can Batlló és un espai d’ús comunitari on es realitzen activitats de caire musical, cultural, auto-ocupacional, reivindicatiu o de formació. És un gran recinte (de 1.500m2 a més de 6.000m2 planificats) gestionat pels propis veïns que sorgeix de la manca d’espais municipals al barri, del dèficit de recursos públics i d’infraestructures. La cessió de l’espai s’ha aconseguit després de 37 anys de reivindicació popular. Al 1975 el Pla General Metropolità hi preveia la seva remodelació que preveia zones verdes, equipaments municipals i habitatges. El Pla ha sofert nombrosos canvis des de llavors, re planificant el disseny inicial i incloent nous espais i infraestructures. Cap al 2008 es constitueix la plataforma veïnal “Can Batlló és pel Barri” sota la qual s’agrupen moviments populars i diverses associacions de veïns com el Centre Social de Sants i l’Assemblea de Veïns i Veïnes de la Bordeta. Degut a la pressió de la Plataforma, el Districte es compromet a iniciar les obres l’any 2009 i a cedir la gestió de l’espai al moviment veïnal. Preveient la demora en l’execució dels acords del Districte, agreujada pel canvi polític en el Govern municipal, la Plataforma inicia la campanya del “Tic-Tac” que fixava com a data límit per a l’inici de les obres l’11 de juny de 2011. Aquesta campanya establia que el no compliment dels acords per part de l’Ajuntament implicava l’entrada del veïnat de forma unilateral. Degut a aquesta pressió, així com pel clima de crispació social que representà l’esclat del 15M, es va poder entrar a l’espai de forma acordada. La consecussió dels objectius va empènyer a redissenyar l’estratègia de pressió veïnal que va prendre un caràcter més propositiu i creatiu. No obstant, la Plataforma segueix realitzant el seguiment dels acords i redissenyant la seva pròpia estratègia.

 

2. Funcionament intern i extern.

 

L’actual Can Batlló és un projecte complex pel que fa a la seva gestió, ja que ofereix i promociona una gran quantitat d’activitats, per una banda les que estan ja en marxa i per l’altra, els projectes que s’estan dissenyant. És per aquest motiu que dins l’Assemblea del Bloc Onze hi participen diversos grups de treball en actiu, com el d’activitats, que gestiona i coordina totes les activitats i el calendari general, el d’Infraestructura, el taller de fusteria o el grup de circ entre d’altres. En paral·lel, l’Assemblea de Projectes agrupa a tots els projectes que aspiren a tenir-hi un espai i que es regeix pels criteris de a) la promoció d’activitats de caire social-cultural; b) la busca de l’autosuficiència econòmica, i c) procurar alinear i coordinar l’activitat del Bloc amb el conjunt de campanyes i propostes socials del barri. Així, és un espai multi disciplinar que busca la implicació al projecte i les activitats, tant de forma individual com col·lectiva. Immersos en un procés de reflexió sobre l’estat actual del projecte, es preveu que l’Assemblea de Projectes i Assemblea General conflueixin en una de sola agrupant els diversos grups de treball, tals com els de negociació (amb l’administració municipal), el d’estratègia (per generar campanyes i l’agenda de seguiment); el de disseny tècnic participatiu (del mateix espai); el de comunicació externa i interna i el d’economia (que vetllaria per l’autosuficiència de tots els projectes així com del projecte comú).

 

3. Relació d’allò comú amb el públic i privat.

 

El cas de Can Batlló té moltes coincidències amb el moviment veïnal dels anys 70 i 80. Els actors implicats són similars: associacions de veïns i moviments populars de barri, l’Administració pública –ajuntaments i districtes– i els propietaris privats del sòl. Els dos casos també comparteixen l’objecte en disputa: més i millors equipaments municipals o recursos públics en general. No obstant, el cas de Can Batlló té algunes particularitats que el fan rellevant, ja que es diferencia pel règim de gestió que proposa: una vegada el recurs s’ha aconseguit, la gestió no es cedeix a l’Administració. La comparació amb els Centres Cívics municipals és pertinent. Equipaments llargament exigits per associacions de veïns que, un cop aconseguida la seva titularitat pública, han anat quedant gestionats, administrats i dinamitzats per part d’empreses privades de serveis sota un règim de concessions i “externalitzacions”. No obstant, actualment a Barcelona conviuen diferents models de gestió d’aquests centres, des dels que són de gestió col·lectiva i autònoma per part dels seus usuaris, fins als que es basen en una gestió completament externalitzada i privada.

Sota la suposada necessitat de buscar models més eficients i eficaços, els Centres Cívics han acabat foragitant altres models de gestió i explotació del mateix recurs públic. Can Batlló representa una alternativa viable: gestió participativa, democràtica i desmercantilitzada. La paradoxa es que actualment a Barcelona existeixen gran quantitat d’equipaments públics de titularitat municipal que, en principi, generen i proveeixen de serveis o altres recursos públics a la població. A la vegada, però, es regeixen sota els paràmetres i els protocols d’explotació privada: rendibilitat, eficiència econòmica i precarització de la mà d’obra. Aquest procés ha representat la paulatina privatització de l’explotació dels béns públics. S’exclou així la possibilitat de gestionar aquests equipaments de forma directa i comunitària, un procés que a més, centrifuga i limita la capacitat de que s’hi desenvolupin iniciatives auto-organitzades per part del veïnatge. És per això que aquest cas és pioner en una altra forma d’entendre i gestionar allò públic. És per això que se’l pot anomenar un “bé públic comunitari” o “un bé comú” en el marc municipal. Tot i que les característiques de l’espai, l’emplaçament i del mateix barri fan d’ell un cas molt particular, el model de gestió i administració sobre el qual es desenvolupa aquest projecte apareix com un model alternatiu, viable i amb pretensió d’esdevenir replicable per a d’altres experiències. La diferència amb el model del Centre Cívic municipal rau en la seva radicalitat democràtica i en la implicació popular directa, no sols pel model de lluita que ha generat, sinó perquè la implicació veïnal directa es manté també en la seva gestió i administració com a equipament.

El model de lluita que s’ha seguit no s’ha esgotat amb l’obtenció del recurs o l’espai. El fet interessant és en com aquest model de reivindicació ha interpel·lat al govern municipal, aconseguint “esgarrapar” de l’Administració “allò que hauria de ser públic” sense que això impliqués una sessió de la responsabilitat o implicació a l’Administració pública. Aquest model sembla defensar la idea segons la qual, no sempre és necessari comptar amb l’acció de l’Administració pública per tal de generar béns comuns, tals com l’economia social o la cultura. Per això aquest model permet pensar una altra forma de plantejar les reivindicacions populars per obtenir i explotar recursos urbans, una nova forma de gestió d’allò públic, amb una forta co-responsabilització comunitària des de la pràctica de l’auto-organització, l’autònoma i l’assemblearisme, pràctiques que tant reverteixen en el reforçament de l’equipament, com en el manteniment i potenciació del propi moviment reivindicatiu.

Can Batlló constitueix un cas paradigmàtic de model d’“economia política” demostrant que és un règim viable i interessant, no només pel tipus de lluita que comporta, sinó sobretot per com interpel·la quelcom que restava relativament oblidat dins els moviments populars: el model econòmic que sustenta el propi equipament. És un cas rellevant perquè planteja una altra forma d’entendre l’economia dins el marc municipal. En aquest sentit, tant les activitats com els projectes que s’hi desenvolupen tenen una importància molt destacada. Basat en el principi de l’auto sostenibilitat econòmica, els projectes que s’hi desenvolupen contenen un fort component (político) econòmic. Els seus possibles beneficis econòmics reverteixen en la millora de l’espai o i en la pròpia sostenibilitat del projecte. D’aquesta manera sempre es genera un retorn al projecte per part de les activitats, ja sigui un retorn social, en espècies o econòmic, com també revertint en l’auto-ocupació de les persones més directament implicades. Així, el taller de fusteria, apareix com dispositiu de gestió de l’espai que també pot beneficiar econòmicament a la gent que el gestiona i el dinamitza.

Cal destacar també la relació del projecte global amb el sector privat i públic pel que fa a la seva viabilitat econòmica. Per una banda, existeix un vincle amb el sector públic a través de Barcelona Activa, el SOC, la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa de la Generalitat, diverses universitats, BAGURSA, el Departament d’Ensenyament o el Patronat de l’Habitatge de l’Ajuntament. No obstant, aquesta la col·laboració no genera dependència econòmica, per bé que condiciona alguns aspectes tals com la restauració de l’Auditori o les mateixes despeses d’ús habitual (aigua, llum, electricitat, etc). Aquest vincle econòmic es circumscriu a la forma en com Can Batlló interpel·la la responsabilitat institucional del sector públic envers el moviment veïnal municipal. Representa, per tant, una pràctica molt diferent a la de rebre subvencions unidireccionals que, a la llarga, poden condicionar econòmica i/o políticament els projectes desenvolupats. Per altra banda, també existeixen relacions econòmiques amb el sector privat, tot i que no amb l’empresa privada convencional, sinó amb l’economia social i cooperativa, del qual és també impulsor i dinamitzador. Col·lectius o cooperatives com La Col (col·lectiu d’arquitectes), la consultoria A+4, la Ciutat Invisible, SomEnergia o el Grupo Unico són exemples de la col·laboració amb el sector privat cooperatiu. El conjunt de relacions institucionals, polítiques i econòmiques, així com la seva posició envers la concepció binaria de propietat pública i privada, fan conceptualitzar Can Batlló com un model propi d’economia política popular. Un model en el qual conceptes tals com “emprenedoria social”, “innovació econòmica”, “partenariats públic-privats”, o “economia social”, prenen una nova rellevància política que redunda en un reforçament de les pràctiques i dels recursos per a l’enfortiment de la crítica i la contestació social.

 

4. Resultats.

 

Més que els recursos que pot oferir (biblioteca, informàtica, espais de vida i habitatge i economia social i solidària), el que verdaderament interessa és el propi model “polític de gestió” en que es basa. És a dir: el seu propi model organitzatiu intern. La naturalesa dels recursos o serveis que ofereix pretén trencar amb la concepció acrítica habitual del ciutadà o ciutadana com a subjecte passiu. És per això que els projectes i activitats generats contenen un contingut alternatiu i ofereixen un marc institucional atractiu per a que els “usuaris” puguin participar de i implicar-se en la gestió quotidiana del projecte. El resultat del procés que fins ara ha seguit Can Batlló és el de conformar un model de gestió política que, simultàniament, ha (re)generat un model econòmic particular emplaçat en un espai recuperat del sector públic i transformat en un espai comú. Un projecte integral i transversal que no opera fora del sistema, sinó des de dins la ciutat, de l’economia i la gestió pública. És, en definitiva, una experiència que pretén ser replicable, que funcioni també com a model o exemple viable i amb capacitats adaptatives a situacions pròpies de les diferents comunitats.

Un altre dels resultats observats és la capacitat ciutadana per generar una acció col·lectiva que promogui i desenvolupi transformacions de l’entorn urbà, tant físiques com socials. El disseny dels espais, la creació de nous equipaments, l’obertura dels carrers del recinte industrial al barri, el disseny dels parcs o de zones verdes, mostren les oportunitats i potencialitats d’aquesta experiència en el sí de la mobilització social que, de forma creativa, ha aconseguit recuperar i gestionar un espai en desús. El procés de Can Batlló representa una oportunitat de reivindicació del comú. Una transformació d’allò urbà de forma participativa, un canvi de model en la construcció col·lectiva de la ciutat, contraposat a un urbanisme mercantilitzat que s’ha allunyat dels valors fonamentals d’interrelació i sociabilitat, la generació d’espais transversals de vida, treball i cultura. Can Batlló representa una tornada a la participació en l’urbanisme en que la ciutadania es proclama protagonista, exigint millores democràtiques en la presa de decisions de les qüestions urbanes: un exercici del “dret a la ciutat”.

 

Contacte i informació:

http://canbatllo.wordpress.com