Equipament públic cultural i de lleure i amb gestió comunitària, fruit del procés de commoning del Forat de la Vergonya.

1- Descripció i origen de l’experiència.

 

El Casal de Barri Pou de la Figuera s’ubica en el cantó nord-est d’un petit parc entre els carrers Sant Pere Mes Baix, Pou de la Figuera, Jaume Giralt i Mestres. Si bé la seva destinatària és la població en general, té per àmbit d’actuació els barris de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera, en el districte de Ciutat Vella.

És un equipament comunitari de titularitat pública de caràcter cultural obert a la diversitat i la gent d’aquests barris, sent un dels objectius del centre el foment de la cohesió social i la participació ciutadana, resultat d’un conflicte veïnal urbà derivat de la modificació unilateral per part de l’Ajuntament de Barcelona dels acords del PERI (Pla Especial de Reforma Interior, 1986).

Segons aquest pla es projectava un esponjament que modificava la trama urbana de la zona compresa entre els carrers Sant Pere més Baix, Metges, Jaume Giralt, Allada, Vermell i Princesa (AAVV Casc Antic, 1979) amb la construcció d’un parc urbà: els Jardins del Casc Antic. Una zona habitada per classes molt populars i caracteritzada per ser una de les més degradades del Casc Antic.

No obstant això, degut als processos d’expropiació d’habitatges i els enderrocaments, gestionats per Promoció de Ciutat Vella SA (PROCIVESA), una empresa público-privada; així com per la descoberta de restes arqueològiques, la seva execució es va endarrerir, contribuint d’aquesta manera a un major deteriorament urbanístic del territori.

Enfront d’aquesta situació, en 1996 diferents col·lectius van començar a organitzar-se i mobilitzar-se[1] qüestionant el model d’intervenció projectada i proposant la millora de les condicions i l’entorn del barri a través de la seva rehabilitació. Malgrat això, en 1997 es van executar les primeres expropiacions i enderrocaments deixant un solar de 6.105 m2 en el centre de la ciutat replets d’enderrocs que serà conegut com “El Forat de la Vergonya” en al·lusió a la indignació veïnal per la degradació de l’espai i la gestió per part de PROCIVESA i l’Ajuntament.

Aquest procés de mobilització es va concretar formalment amb la denúncia interposada per l’associació de veïns a l’Ajuntament, qui reformula unilateralment el PERI per a la construcció d’un pàrquing subterrani i habitatges per a joves. Però no només es va reduir a aquest àmbit formal, també tenia com a objectiu la intervenció autònoma i autogestionada d’aquest espai que, a partir de l’any 2000, es va traduir en una sèrie d’activitats de caràcter crític (debats, tallers per a l’elaboració d’alternatives), lúdic (festivals, concerts) i reivindicatiu (concentracions), així com amb la construcció d’un hort urbà i una zona recreativa per a activitats infantils. A través d’aquest procés va arribar a tenir una gran repercussió a escala de ciutat i va aconseguir el suport solidari de diferents moviments socials urbans.

D’aquesta manera, arran d’un conflicte urbà es va articular en una mobilització veïnal que va generar un procés de commoning contra el model urbanístic-especulatiu de l’Ajuntament i per la defensa i reapropiació comunitària d’un espai públic, arribant a derrocar en 2003 els murs que envoltaven el solar aixecats per l’Administració en plena escalada del conflicte. No obstant això, cal destacar el paper de l’Ajuntament en aquesta escalada després d’engegar una estratègia

“d’enfrontament entre el teixit associatiu del territori aprofitant-se dels contactes amb algunes entitats del tercer sector del territori vinculades al PICA (Pla Integral del Casc Antic). Aquesta dualització de posicions es visibilitzarà en els dos manifestos que apareixen al   novembre de 2002 (Col·lectiu, 2002a, 2002b). El primer, Per una Ciutat Vella verda i sense especulació (Col·lectiu, 2002a), ho signessin els col·lectius crítics amb l’administració que defensaven el manteniment de la zona verda, mentre que el segon (Col·lectiu, 2002b) és promogut per les associacions afins a l’estratègia municipal que reivindicaran la construcció d’un poliesportiu a la zona[2].”

Al 2004, i malgrat la dura repressió d’aquest procés, es reprengueren les activitats i es tornarà a construir l’hort urbà i l’espai recreatiu infantil. Aquest mateix any va ser aprovada la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya, la qual obrirà un nou marc en el qual s’aprovaria el Projecte d’Intervenció Integral per a aquesta zona.

Aquest va suposar noves vies per a la resolució d’aquest conflicte en la qual l’Espai d’Entesa del Casc Antic, constituït en 2006 i format per associacions de veïns, moviments socials i entitats culturals i del tercer sector[3] tindrà un paper determinant. A través d’un procés participatiu, i després de que en 2006 les excavadores i les forces de seguretat van entrar al Forat destruint el que en 6 anys el procés de commoning havia construït des de les ruïnes, l’Espai d’Entesa del Casc Antic va formular diverses propostes que seran majoritàriament assumides per l’Administració Local: creació d’equipaments cívics autogestionats, manteniment de l’hort urbà, espais d’oci i esport, i condicionament dels espais centrals[4]

És com a resultat d’aquest procés participatiu i de negociació amb l’Ajuntament que s’aprova la construcció del Casal de Barri Pou de la Figuera, la particularitat del qual estreba, més enllà del conflicte i el procés de lluita i reapropiació descrits, en el seu model de gestió i els principis rectors que a través dels quals s’articulen les activitats.

 

2. Organització interna i externa.

 

Quan es va construir el Casal al 2008 l’oferta i gestió de les activitats va ser assignada, com la majoria dels 34 centres cívics de Barcelona, a una empresa privada. En aquest cas a Trànsit Projectes, qui ho va plantejar com un projecte annex al del veí Centre Cívic de Sant Agustí que ja gestionava i encara gestiona. Tot i això, des de setembre del 2013, i gràcies a la pressió dels col·lectius i associacions del barri, el model és avui de tipus comunitari basat en la cessió d’ús de l’espai de l’equipament.

No obstant això, si bé la gestió comunitària era i és una reivindicació històrica del moviment veïnal i associatiu del barri, cal destacar que va ser el govern de CiU qui poc després de la seva entrada a l’Ajuntament al maig de 2011 els va plantejar constituir una federació per a la seva gestió. Aquesta proposta, malgrat el context de retallades en subvencions i polítiques de desenvolupament comunitari-participatiu, va ser molt ben rebuda i es va decidir constituir la Federació Casc Antic per la Gestió Comunitària[5] com una forma legal que interlocutés amb l’Ajuntament i gestionés de manera oberta el Casal.

Aquest caràcter obert es reflecteix en la voluntat de la federació en l’elaboració de propostes, les quals “intenten no tancar molt per poder portar-les a les assemblees i debatre-les” aplicant així els principis organitzatius i de gestió que recull el seu manifest fundacional:

“Es tracta d’un projecte de caire comunitari que vol impulsar la participació del barri a tots els nivells, tant de l’activitat que té lloc al Casal com de la seva gestió, i alhora enfortir el teixit veïnal i associatiu. En resum, que el Casal sigui un equipament no només de barri, sinó del barri i per al barri” (que té per objectiu) “l’empoderament de la població del barri, apropar la gent al Casal i el Casal a la gent, aconseguir que siguin les mateixes usuàries de l’equipament qui prengui les decisions, en una dinàmica de la qual aquesta federació ha de ser poc més que l’estructura i l’interlocutor amb l’administració.”

El seu gran referent (teòric i pràctic) en aquest model de gestió és la Plataforma de gestions ciutadanes de BCN, xarxa en la qual participen l’Ateneu Popular de 9 Barris i el Casal de Barri Prosperitat, centres cívics amb més de 20 anys d’experiència amb aquest model de gestió comunitària-participativa. D’altra banda, aquesta plataforma està negociant actualment un conveni-marc amb l’Ajuntament per promoure aquest model de gestió per reduir les asimetries presents als diferents barris regularitzant una sèrie de principis i estàndards de gestió.

El seu organigrama organitzatiu s’estructura entorn 4 òrgans: (1) l’assemblea, màxim òrgan de decisió; (2) una comissió/grup de gestió i seguiment de l’equipament de caire més executiu formada per representants de l’assemblea; (3) comissió mixta de seguiment i avaluació, formada per l’Ajuntament i la comissió gestió; i (4) comissions de treball per a la programació de les activitats.

La implementació d’aquest model comunitari-participatiu queda patent en la gestió de les activitats que en ell es desenvolupen, les propostes de les quals es discuteixen i aproven en assemblea i es nodreixen no només dels veïns i entitats del barri sinó també de fora d’ell, i en una programació molt variable. Són totes obertes i gratuïtes (o contribució voluntària), una reivindicació de l’Espai d’Entesa del Casc Antic, i solen presentar-se en dos formats: el format taller, amb certa periodicitat (normalment setmanal), en què es realitzen activitats com a classes de ioga, pilates, música i jocs infantils, dansa, percussió, improvisació o clown entre unes altres. I un segon tipus de format de vessant més sociocultural i política, que comprèn des de presentacions, debats, xerrades, videofòrums, amb una periodicitat més irregular, a assemblees setmanals de col·lectius com l’Assemblea d’aturats de Barcelona o de la ILP per la renda ciutadana garantida.

És per tant un model d’organització i gestió que es caracteritza per un model de governança ciutadana oberta i participativa fortament vinculat al procés de commoning del Forat de la Vergonya, prefigurant-se així com el que podem denominar una institució del comú d’àmbit cultural, d’oci i sociopolític amb una funció de cohesió social i projecció d’un sentiment d’identitat comuna.

 

3. Relació del comú amb allò públic i privat.

 

La relació amb l’Ajuntament s’articula amb la interlocució a través de la Federació Casc Antic per la Gestió Comunitària. No obstant això, cal recordar que si bé el model de gestió és comunitari, l’Ajuntament, d’una banda, estableix una sèrie de criteris ideològics i tècnics per efectuar la cessió dels espais, els quals no són restrictius i comparteixen els principis comunitaris. Per una altra, l’Administració Local participa de la comissió mixta de seguiment.

Com comentàvem anteriorment va ser el propi Ajuntament de CiU qui va plantejar la constitució de la Federació, però quin era el seu interès a cedir l’ús del Casa de Barri Pou de la Figuera? Referent a això, des del Casal es veu una estratègia per part de l’Ajuntament que combina una operació de “cosmètica social, apaivagament i perquè el comunitari és més barat que la gestió privada”. És a dir, es percep com una optimització econòmica de recursos, al mateix temps que una implementació del model social institucional que va inaugurar el cicle institucional de Trias, el qual ha efectuat diferents concessions en el que respecte a la gestió comunitària d’equipaments a partir de la cessió d’usos com pot observar-se en els casos de Can Batlló o Ateneu Flor de Maig entre d’altres. No obstant això, a diferència d’aquests dos casos, el Casal de Barri Pou de la Figuera, sempre ha estat de titularitat pública des de la seva construcció.

Aquest model estratègic consisteix a realitzar petites concessions molt concretes a espais i territoris en què han confluït fortes reivindicacions articulades per processos de commoning enfront de conflictes urbanístics -degradació, incompliment d’acords i projectes, expropiacions, etc- perseguint d’aquesta manera cert equilibri institucional i social rebaixant la conflictualitat en l’aplicació del model de ciutat de CiU.

Un model de ciutat basat en el discurs de la smart city i una estratègia de city-branding, la qual es tradueix en una turistificació massiva com a monocultiu urbà, processos especulatius, de gentrificació, i en definitiva l’expulsió dels veïns del barri i la seva pèrdua d’identitat. Processos davant els quals novament s’enfronten els veïns i veïnes d’aquest territori.

En aquest sentit, en el cas del Forat de la Vergonya, aquest conflicte està sent creat, reproduït i mantingut per part dels cossos de seguretat, a instàncies de les diferents Administracions, fonamentalment per dos motius. En primer lloc, per la constant i desproporcionada presència policial a la zona que, legitimant-se en el discurs de la inseguretat, a través d’intervencions com a identificacions i batudes de marcat caràcter racista[6] assetgen permanentment a la ciutadania, especialment a aquella d’origen del Carib i magrebí. En segon lloc, pel caràcter repressiu no preventiu d’aquestes actuacions que es tradueixen en l’expulsió de l’espai públic de la plaça i entorn el Casal dels veïns i veïnes, els quins es veuen així criminalitzats.

Per la seva banda, els moviments veïnals han respost a aquest conflicte a través de mobilitzacions com la del 21/10/2011, promoguda per l’Assemblea Casc Antic, nascuda a la calor del 15M, en la qual es va pintar el mural “Stop batudes racistes” i es va realitzar un cercavila pel barri; o més recentment, en el marc de la campanya “0 deportacions” el passat mes d’abril, amb una setmana de mobilitzacions del 20 al 27 que es va iniciar amb una manifestació al Forat de la Vergonya.

S’observa d’aquesta manera una estratègia securitària-de control amb la qual es persegueix realitzar una “neteja” del barri per facilitar la progressiva i capil·lar gentrificació del barri fruit de la pressió turística, comercial i especulativa, com s’ha reproduït en tot el districte de Ciutat Vella i especialment al seu veí barri del Born.

En relació a aquest procés, cal destacar que l’aprovació del projecte de gestió comunitària del Casal de Barri Pou de la Figuera es va aprovar gairebé contemporàniament al nou Pla d’usos de Ciutat Vella, que declara la zona del Forat de la Vergonya com a zona de tractament específic: “un calaix de sastre per a zones degrades o conflictives per les quals es preveuen atribucions especials” segons comenta Dani, que obren la possibilitat d’obrir nous establiments comercials i hotelers.

D’altra banda, si bé les relacions amb els establiments propers al Casal són molt cordials -de fet existeix una clàusula que prioritza l’ús de l’espai públic de les terrasses per part del Casal en cas que aquest volgués desenvolupar algun tipus d’activitat-, les relacions amb la Unió de Botiguers de St. Pere Més Baix, no ho és tant. Això és així en tant és un conflicte de fons les arrels del qual se situen el procés mateix de reurbanització de la zona, ja que la Unió de Botiguers era procliu als plantejaments de l’Ajuntament i per tant contraris als del moviment veïnal i social.

 

4- Resultats.

 

Quant al model de gestió, presenta algunes limitacions. D’una banda, problemes “per ajustar tota la programació” donada la sobre-oferta d’activitats. D’altra banda, i potser la més significativa “el barri no s’ha fet seu el Casal tant com volguéssim”. Enfront d’aquestes limitacions es planteja, respectivament, fomentar més coproduccions entre diferents entitats i col·lectius; i enfront de la frontera interior-exterior del casal, superar-la mitjançant l’extensió a la via pública que faciliti aquest diàleg interior-exterior amb el casal.

També cal tenir en compte que aquest model de gestió comunitària-participativa a través de la cessió de l’espai, més enllà del context de crisi i retallades, podria implicar una gradual desresponsabilització dels compromisos, en termes de recursos i de gestió, assumits per l’Ajuntament.

Però malgrat aquestes limitacions, l’equipament ha contribuït al manteniment i foment del teixit social, a la seva cohesió i empoderament, i a l’accés lliure a la cultura, el coneixement i l’oci sobre la base del caràcter desmercantilitzat del model democràtic de gestió.

D’altra banda, les dinàmiques de gentrificació que es donen al territori en paral·lel a les estratègies securitàries-de control, impliquen un augment significatiu de la pressió sobre els espais comuns i públics, així com el creixement progressiu del processos de mercantilització dels usos de les diferents àrees urbanes a la recerca de l’atracció de turistes. Això és així en la mesura en què el Pla d’usos de Ciutat Vella es posi al servei de l’estratègia de city-branding i de monocultiu urbà del turisme característiques del model d’economia política urbana de Barcelona en la qual Ciutat Vella juga un paper fonamental.

Malgrat aquests reptes i amenaces, atenent a l’origen del conflicte urbanístic-especulatiu a mitjans dels 90 i al procés de commoning que es va organitzar en contra d’aquest que va resultar en la construcció del Casal de Barri del Pou de la Figuera, i la posterior cessió d’ús per a la seva gestió comunitària-participativa, aquest cas representa un èxit de la lluita pels comuns urbans i la seva gestió.

El Casal del Pou de la Figuera, el primer de gestió comunitària de Ciutat Vella, ens demostra com l’autoorganització, mobilització i confrontació sostingudes poden traduir-se en la consecució dels objectius plantejats a través d’intervencions directes i processos participatius que han estat assumits per les Administracions.

És per tot això que el Casal del Pou de la Figuera senti un precedent de com a través de la tensió conflictiva es possibilita l’emergència de noves institucions del comú, reobrint així el camí que ja van obrir l’Ateneu de 9 Barris o el Casal de Barri de la Prosperitat, i que encara estan per recórrer l’Ateneu l’Harmonia i tants altres equipaments i espais públics en la reapropiació i exercici del dret a la ciutat.

 

 

Notes:

[1] Entre alguns dels col·lectius i associacions, cal destacar l’AV en defensa de Barcelona Vella, que al 1996 va començar a editar la revista PERILLEM, on exposaven el seu desacord amb algunes intervencions recollides en el PERI i s’exigia una major protecció del patrimoni històric, apostant per un model de regeneració basat en la lògica de la rehabilitació en comptes de l’enderrocament Veure en Alexandre, Octavi (2000) Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Barcelona: Veïns en defensa de Barcelona Vella; i a Heeren, Stefanie von (2004) La remodelación de Ciutat Vella. Un análisis crítico del model Barcelona. Barcelona: Veïns en Defensa de Barcelona Vella.

[2] Veure en: Bonet, Jordi Cuando cómo participar importa. Análisis de los impactos de la participación ciudadana en las políticas de regeneración del centro histórico de Barcelona en URBS Revista de Estudios Urbanos y Ciencias Sociales. Volumen 1, número 1, páginas 4-26.

[3] Està format per l’AVV en Defensa de la Barcelona Vella, l’AVV del Casc Antic, el Fòrum Veïnal de La Ribera, el Col·lectiu de Veïns del Forat de la Vergonya, RAI, Ecoconcern, Arquitectes Sense Fronteres, Kasumay, així com membres d’algunes cases okupades del barri.

[4] Veure en: Martí-Costa, Marc i Parés, Marc (coords. 2009) Llei de barris: cap a una política de regeneració urbana participada i integral? Barcelona: coedició amb la Direcció General de Participació Ciutadana.

[5] La Federació Casc Antic per la Gestió Comunitària està formada per les següents entitats fundadores: l’Associació de Veïns Casc Antic, l’Assemblea d’Aturats de Barcelona, l’Asociació Catalana de Residents Senegalesos, Bacantoh, Eco-Concern, l’Espai d’inclusió i formació Casc Antic, Erica i RAI.

[6] En relació a les batudes racistes s’ha de destacar dues actuaciones policials. La primera en el marc del 7è Torneig de Futbol del Forat a principis d’ octubre del 2011, en el que participaven més de 200 persones, en la que els cossos de seguretat van rodejar la plaça procedint a la identificació i retenció de totes les presents. La segona, altra macro-redada que va tenir lloc el 18/05/2012 que va desplegar un dispositiu policial de 70 agents i en el que es van identificar a 152 persones que van ser retingudes més de 3 hores i que va finalitzar en 2 detencions arbitràries.

 

Contacte i més informació:

Web del casal http://casalpoudelafiguera.net/?page_id=102

Projecte de gestió comunitària https://dl.dropboxusercontent.com/u/78174129/Projecte-resum-casal-de-barri-Pou-de-la-Figuera.pdf

Manifestació del 21/10 https://www.youtube.com/watch?v=O9sT15cdiac

En el Forat Se Busca https://vimeo.com/49962397

Documental El Forat (2001) https://www.youtube.com/watch?v=_vrfSn0dLKQ

http://www.lahaine.org/index.php?p=56943