Cooperativa de Serveis Financers, per impulsar i enfortir emprenedoria dins el sector de l’Economia Social i Solidària (EES).

 

1- Origen i descripció de l’experiència.

 

La cooperativa fomenta una economia que estigui al servei de les persones, basada en una distribució equitativa dels recursos i amb  una gestió democràtica i col·lectiva, així com també la sostenibilitat social i mediambiental dels projectes que es financen. Coop57 neix fruit de la lluita obrera dels treballadors i treballadores de l’editorial Bruguera en els anys 80 – 90. Després d’un tancament fraudulent, va reclamar una indemnització que els hi va ser concedida, utilitzant una part de la mateixa per constituir un fons comú. El 1996 es conforma com a cooperativa, els seus integrants tenien clar que no volien seguir treballant en empreses del món capitalista i volien impulsar els seus propis projectes autogestionats.
Aquesta experiència es desenvolupa avui en el context de l’Estat Espanyol que porta sis anys de crisi financera. Des d’aquell moment, el govern de la Troika ha socialitzat les pèrdues i privatitzat els guanys i el sistema bancari, principal responsable de la crisi, ha estat rescatat amb un cost de 2200000 milions d’euros.

Portem sis anys de crisi financera. I seguim. Fins avui, la factura del rescat bancari a Espanya ja ens ha costat 220.000 milions d’euros, entre ajudes directes i indirectes. L’objectiu declarat era sanejar el sistema financer espanyol perquè fluís el crèdit cap a l’economia productiva. La realitat? Els crèdits inferiors a un milió d’euros a empreses no financeres han caigut un 66% des de l’inici de la crisi. No hi ha diners, ens diuen. Tampoc és veritat. Les entitats de crèdit espanyoles acumulen fins a 300.000 milions d’euros en deute públic, guanyant centenars de milions d’euros amb un segon rescat bancari encobert. No s’han utilitzat les ajudes públiques per finançar a l’economia productiva. (Butlletí informatiu 25 de Coop57).

En els últims 4 anys s’han finançat des de Coop57 300 projectes d’economia solidària catalana, per valor de 10 milions d’euros. L’any passat els actius eren de 4’5 milions d’euros per 2’8 milions concedits en crèdits (més informació aquí). Val la pena assenyalar que el grau de morositat en 10 anys és zero.

 

2- Organització interna i externa.

 

El primer aspecte a assenyalar és que Coop57 no és ni pretén ser un banc. La diferència principal de Coop57 amb un banc és, en primer lloc, l’autorregulació: no està subjecte a la regulació del Banc Central ni del Banc Central Europeu. La seva regulació es regeix solament per la llei de cooperatives. En segon lloc, l’altra característica fonamental diferent d’un banc és que els préstecs estan basats en la confiança, no en una garantia patrimonial sinó en la confiança en les persones; una confiança que es deu fonamentalment a la trajectòria de les persones en l’àmbit de l’ESS. Finalment, no Coop57 no emet targetes de crèdit ni comptes corrents.

Coop57 ha conformat una manera d’organització en xarxa que s’ha expandit fora de Catalunya, i que està compost per nodes autònoms que comparteixen estructura jurídica i equip tècnic, però l’àmbit de decisió és de cada territori; cadascun té la seva assemblea, crea les seves estructures, elegeix els socis, etc. Els models de gestió són diferents a causa del teixit social que hi ha darrere. La decisió d’expandir-se en una xarxa de nodes autònoms respon a una reflexió col·lectiva vinculada a respectar els contextos econòmics i socials, així com a la intencionalitat de no créixer piramidalment per a no perdre dinamisme i participació. Actualment hi ha seus a Aragó, Madrid, Andalusia, Galícia i impulsors a País Basc, Astúries i País Valencià.

La cooperativa funciona assembleàriament, amb el model d’un soci un vot. L’assemblea és el màxim òrgan sobirà, prenent les decisions més importants per a la gestió de la cooperativa. Però té altres òrgans de funcionament: a nivell de representació, la cooperativa compta amb el Consell Rector. A nivell executiu Coop57 té 2 òrgans més: la Comissió Delegada del Consell Rector i Coordinació/Administració. L’organigrama es pot veure aquí.

En tercer lloc, Coop57 està constituïda per persones o entitats que entenen que col·lectivament poden resoldre les seves necessitats de finançament per dur a terme projectes d’economia social. L’entitat té dos tipus de socis, el soci de servei i el soci col·laborador. Els socis del primer tipus són entitats jurídiques, de l’ESS, que aporten un capital social a la borsa de Coop57 que els permet rebre finançament. Els socis del segon tipus poden ser entitats o persones, que poden dipositar els seus estalvis però no sol·licitar préstecs. En l’actualitat tenen aproximadament 575 socis de servei, en tot l’Estat, i 2.800 socis col·laboradors.

En quart lloc, és important assenyalar que l’interès, en 2014, del préstec se situa al 6’50% anual en els projectes a mitjà i llarg termini (és a dir, en aquells projectes el màxim terme dels quals per retornar el crèdit sigui set anys).

Coop57 forma part de xarxes cooperatives. Participa en la Federació de Cooperatives de Treball, en la part de serveis; és soci fundadors de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), i fa part de REAS (Xarxa de xarxes d’economia alternativa i solidària).

Finalment, Coop57 no compta amb models organitzatius similars que puguin servir d’inspiració. És un model molt original.

 

3- Relació amb l’Estat i amb el Mercat.

 

Coop57 es posiciona a distància del “mercat capitalista”. La seva proposta se situa dins d’un Mercat, però un Mercat Social, que es vol desenvolupar i potenciar, en el qual es fomenta la col·laboració i la no competència entre les entitats. Les Fires d’Economia Social i Solidària són l’aparador principal d’aquest mercat.

Existeix un filtre ètic-social per acceptar o rebutjar totes les entitats que vulguin finançar-se. Queden fora totes aquelles entitats mercantils, no democràtiques, que no realitzin una distribució de la riquesa. En canvi, si podran obtenir finançament iniciatives empresarials que són catalogades amb l’etiqueta d’“economia social”: cooperatives, associacions, fundacions, empreses d’inserció, etc.

Coop57 tampoc pot ser situada dins de l’àmbit estatal, ja que entén que els models estatals són jeràrquics, burocràtics i poc participatius. En aquest moment, Coop57 manté un debat amb l’administració pública sobre aquest tema: fomentar a nivell local/municipal l’ESS. Cerca poder facilitar el tràmit per a la conformació de cooperatives, licitacions, concursos. Un debat que implica dues tendències: la d’alguns ajuntaments que tenen la intenció de municipalizar serveis, i la de Coop57 que fomenta la responsabilitat dels serveis en empreses socials.

D’altra banda, i contràriament als pronòstics negatius esperats, la crisi ha suposat l’expansió i creixement de l’experiència. “Comencem a rebre molts diners quan, posteriorment al 15M, la gent va començar a visualitzar el funcionament de la banca convencional. Va haver-hi un procés de conscienciació col·lectiva que va motivar a la gent per començar a col·locar els seus diners en la banca ètica” (comenta Raimon, coordinador adjunt de serveis financers de Coop57). En l’últim any els estalvis de Coop57 s’han disparat exponencialment en un 40%. El crèdit està estancat perquè les entitats d’ESS, vinculades a l’àmbit públic o al privat, temen posar en marxa inversions. En aquest moment s’estan avaluant estratègies per seguir finançant projectes; s’està pensant en la creació d’una fundació per tenir un paper més actiu en la potenciació i l’assessorament d’iniciatives. 

 

4- Resultats.

 

A nivell organitzatiu, la novetat de Coop57 és al mateix temps una fortalesa i una feblesa. No compta amb models de cooperativa de serveis financers de filosofia similar en els quals inspirar-se. Si bé aquesta situació implica un creixement lent a causa de la necessitat d’obrir camí constantment, també ha permès funcionar amb criteris autònoms, experimentant i modelant el projecte.

Coop57 ha hagut de limitar l’entrada de nous estalvis: no es limita l’entrada com a soci però sí el màxim de diners que es pot aportar, 15 mil euros. Entendre els perquès d’un excés de capital com l’actual resulta ara més que necessari. Sembla que el gap entre l’oferta de serveis financers i la demanda requereix d’una major atenció. No se sap bé si l’acumulació de capital es deu a un desconeixement general de la iniciativa, al fet que aquesta solament sigui coneguda en determinats cercles, o a altres motius, com a l’entrada massiva de diners després del 15M, fet que pot ser puntual i subsanable amb el pas del temps; però que hi hagi més oferta que demanda sembla un contra sentit a causa de la necessitat de generar ocupació i empreses en l’actual context de desocupació i crisi.

Coop57 és un instrument de planificació econòmica per al desenvolupament del mercat social, i està basat en l’assessorament expert. Veient l’elevat nombre de projectes finançats fins a dia d’avui, la seva potencialitat està fora de tot dubte. Però toca preguntar-se sobre els límits del mercat social, i de l’ESS, tal com estan configurats avui. La necessitat d’un programa de recerca per potenciar el mercat social i augmentar les seves capacitats de cooperació i redistribució de la riquesa s’albira com alguna cosa necessari ara que l’eina de planificació ja funciona.

Una altra pregunta important relacionada directament amb Coop57 és sobre el preu del crèdit. No és un preu molt elevat? No hi ha opcions en l’àmbit de la banca ètica que potser poden convenir més a causa d’interessos més baixos? No es podria imaginar, sobretot en la conjuntura actual d’excedent de capital, un sistema menys rígid de préstec i amb interessos més personalitzats?

Finalment, Coop57 és una de les entitats que demostren millor la lògica contra cíclica de l’ESS. En un context de crisi com l’actual no para de créixer. Sembla que aquesta lògica té antecedents històrics: després de la crisi del 29 ja va ocórrer alguna cosa similar, a nivell de creació de cooperatives, a la ciutat [veure el llibre de la Ciutat Invisible: Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870 – 1939)]. La finestra d’oportunitat per a l’ocupació cooperativa i la creativitat social, o dit en altres paraules, per a una nova reproducció social, compta amb un instrument de finançament clau per a la seva transformació. A causa d’aquesta característica, Coop57 pot ser qualificada com una institució del comú, és a dir, una forma de cooperació orientada a satisfer i desbloquejar les necessitats productives de cooperació en el context de crisi i d’esgotament de l’Estat del Benestar. Aquesta institució planteja en una escala micro una redistribució dels estalvis i els beneficis que faci créixer una nova manera d’entendre l’economia, una nova ètica econòmica que escapa a l’acumulació sense sentit de capital.

Les preguntes principals que queden obertes, i que potser estan més enllà de Coop57, són: en quina mesura és possible desenvolupar un mercat, amb una altra ètica el més allunyada possible de la lògica capitalista, que doni solucions a la urgència del present? A quina escala pot arribar la lògica de l’ESS i com es pot franquejar el sostre present? No toca imaginar, al mateix temps, un sistema fiscal que distribueixi la riquesa existent d’una manera més justa, a més d’un sistema polític que posi límits al poder financer?