Solar reactivat a l’Eixample, auto-gestionat col·lectivament com a espai de trobada per a la transformació social i ambiental del barri.

 

 

1- Descripció i orígen de l’experiència.

 

El solar conegut com a Germanetes és un espai buit d’uns 5500 m2 localitzat al barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona que suposa una superfície de pràcticament la meitat de l’illa, entre els carrers Consell de Cent, Comte Borrell i Viladomat.
En aquest espai hi havia des del segle XIX el Convent de les Germanetes dels Pobres, amb una gran tradició i memòria al barri, fins a l’any 2001 quan se’n van tancar les portes.

No va ser fins a 2003, quan es va procedir a l’enderroc d’aquesta edificació i després d’un complex tràmit de negociació, la seva titularitat va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona el 2006. De manera que l’ajuntament va presentar una modificació del Pla General Metropolità de Barcelona (MPGM en endavant), canviant els usos d’aquest espai per a la construcció d’equipaments públics per donar resposta a les necessitats i reivindicacions veïnals: institut d’ensenyament secundari, una escola bressol, pisos tutelats per a gent gran, centre de dia, habitatges de lloguer per a joves i espai públic. Però totes aquestes promeses resten pendents de construcció avui en dia, al·legant les administracions retallades pressupostàries motivades per la crisi. El solar al qual ens referim continua sent un espai buit enmig de la ciutat i sense possibilitat d’ús.

Entorn d’aquest solar de Germanetes i dins d’aquesta crisi sorgeix la iniciativa ciutadana de Recreant Cruïlles, com a grup de treball de l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample (retorn als barris del 15M – Acampada Plaça Catalunya) amb el suport i col·laboració de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample (AAVVEE) i la participació de diferents entitats del barri i la ciutat. El propòsit en els seus inicis es va basar en crear un procés de participació obert i plural per rellançar les reivindicacions veïnals d’espais verds i d’equipaments públics i, mentre no s’aconsegueixi, promoure la re-apropiació temporal del solar abandonat, com a oportunitat on desenvolupar un espai de laboratori per a la reforma de l’actual model social i urbà de la ciutat.

Actualment Recreant Cruïlles és un grup de persones que procedeixen de diversos àmbits professionals, socials i ideològics, tant veïns i veïnes del barri, com fora d’ell. És la comunitat entorn de l’espai Germanetes que promou aquesta transformació social i ambiental als barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, que pateixen una mancança d’equipaments i espais públics (no comercials) i, d’alts índexs de contaminació ambiental.

Recreant Cruïlles va més enllà de les fronteres dels murs d’aquest solar, també proposa la pacificació dels trànsits dels carrers de Comte Borrell i Consell de Cent, la creació d’una plaça a la cruïlla d’aquesta trama de l’eixample, la re-apropiació de l’espai públic dedicat als cotxes per dedicar-lo a les persones (com l’organització mensual de Mercats de Pagès tancant trams de Consell de Cent), etc. En aquest sentit, col·labora amb iniciatives com el “Camí Amic” (un projecte comunitari que promou un ús dels carrers més respectuós i just per a la ciutadania, i que proposa millorar les conductes cíviques i organització de l’espai públic), així com, el “Projecte Respira” que correlaciona una pacificació dels carrers de l’Eixample amb una millora de la salut ambiental.

Durant un període de 2 anys, 2011 a 2013, es va impulsar un procés d’obertura al barri i participació dels veïns i veïnes, es van presentar diferents propostes i accions que visibilitzen aquest espai en desús i el seu potencial. Estem parlant d’actes reivindicatius i festius al carrer, instal·lacions artístiques com “Inside Out” (instal·lació que dóna l’oportunitat a les persones de compartir el seu retrat i missatges personals sobre la transformació de l’espai), o projectes d’art i espai públic desenvolupats per Idensitat en col·laboració amb Recreant Cruïlles i Makea a través d’un dispositiu mòbil OBNI (Objecte Barrial No Invasiu).

En paral·lel es van desenvolupar quatre tallers oberts per a la definició del projecte de Germanetes en que van intervenir més de 60 veïns a cada taller i legitimar aquestes propostes. El procés va culminar en un projecte de futur que aprofita l’opció del Pla Buits, concurs impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per donar una sortida temporal a uns espais on estan incomplint els seus compromisos, però que poden afavorir la implicació de la societat civil en la definició, instal·lació i gestió d’espais buits urbans, en haver cedit la seva gestió temporalment a les entitats sense ànim de lucre per dinamitzar i integrar-los en la ciutat, enfront d’altres formes de re apropiació del solar. I és així com s’aconsegueix la cessió temporal de la gestió d’un petit espai de Germanetes, d’uns 580 m2, d’aquests 5.500 m2 del solar.
L’espai va ser inaugurat formalment el 25 de gener del 2014 amb el projecte iD Dispositius S + I + T on es van elaborar dispositius com la Germaqueta o el Laberint, la decoració d’un edifici amb cortines de colors, el Vídeo Grafiti en un altre dels edificis de Germanetes, o projectes que interaccionen amb els comerciants del barri (Petites Superfícies) o amb veïns del barri (Projecte ATLAS) i dotat d’un hort urbà, instal·lacions efímeres que faciliten la realització de diferents actes sota coberta (conferències, debats, tallers, espectacles teatrals i circenses, etc.), un magatzem, zones de trobada, joc, etc. Tot això s’anirà complementant amb les diferents propostes contemplades en el projecte presentat (rocòdrom, ludoteca, espais d’esport, educació, etc.), sota la idea de pensar en un barri i ciutat diferents.

Actualment, a l’espai es dinamitzen diferents activitats que promouen i reivindiquen les diferents lluites en què es troben immersos, tant aquesta iniciativa com la resta de col·lectius del barri. Però al seu torn, està obert a totes aquelles entitats, col·lectius, grups i persones que vulguin i necessitin un espai de què fer ús, plantejar activitats, gaudir, etc. Permetent i promovent la “participació en l’espai públic” sempre des d’una perspectiva d’activitats obertes a tots i totes (no excloent ni discriminatòria per ètnia, gènere, poder adquisitiu, etc.) i absent d’activitats comercials que promoguin un lucre privat.

 

2- Funcionament intern i extern.

 

L’espai Germanetes es gestiona de forma col·lectiva i veïnal. Hi apareixen com adjudicatàries de la cessió del Pla Buits, la AVVEE i Recreant Cruïlles, formant part d’aquesta, a través de la Vocalia d’Urbanisme i Medi Ambient. D’altra banda, manté una estreta relació amb l’Assemblea de barri de l’Esquerra de l’Eixample, com espai en què es va iniciar la iniciativa. En aquest mateix sentit, compta amb la participació de diferents entitats i col·lectius que durant aquests anys han participat en el disseny i desenvolupament del projecte presentat a l’Ajuntament (Idensitat, Straddle3, diferents AMPAs de les escoles del barri, cooperatives, Ateneus, centres socials autogestionats, esplais, Màster en Participació de la UAB, Màster de Sostenibilitat de la UPC, Intrascapelab, etc.) i, per descomptat, veïns i veïnes del barri a títol individual.

Les relacions i l’organització externa, continuen construint amb diferents col·lectius que s’acosten a la iniciativa i projectes similars d’auto-gestió i re-apropiació d’espais en desús a la ciutat (Can Batlló, diferents horts urbans, centres socials autogestionats, altres espais buits cedits al Pla buits, etc.).

Pel que fa a l’organització interna, sota l’ideari de l’auto-gestió col·lectiva, podem distingir dos nivells estratègics. D’una banda, les comissions que agrupen diferents participants amb un interès personal en el tema a desenvolupar, la funció està més enfocada cap a l’acció, a la feina i executora dels diferents projectes. Actualment, a l’espai Germanetes es desenvolupen gran quantitat d’activitats i usos on actuen aquestes comissions, com ara; la de l’Hort col·lectiu; Infraestructures, la funció és condicionar l’espai; Activitats, on reben i coordinen totes les propostes d’activitats que es desenvolupen en l’espai; el Rocòdrom, que comença els preparatius per a la seva activitat. I, en una altra escala que al seu torn supera els límits de l’espai, trobem comissions com la d’Urbanisme, Medi Ambient i Espai Públic, (Vocalia de la AVVEE), Educació i Economia, etc. A curt / mitjà termini i segons definicions del projecte de gestió en aquest primer any de cessió, prorrogable a tres, s’ampliaran a altres esports, intervencions artístiques en murs, etc., i a totes aquelles noves que responguin a les necessitats i participació activa de la comunitat.

D’altra banda, el segon nivell estratègic en l’organització interna l’ocupa l’Assemblea General, on assisteixen tots aquells col·lectius, veïns i veïnes, participants de les comissions i de la iniciativa, per coordinar les diferents accions de cadascuna de les comissions i la presa de decisions en relació a totes les reivindicacions més enllà dels murs de l’espai Germanetes. S’observa que en aquests pocs mesos des de l’obertura de l’espai cedit s’intenta promoure una assemblea de més assistència i oberta al barri que encara no té clar la seva missió, però que ha servit com punt d’informació col·lectiva sobre l’estat actual de tot allò relacionat amb l’espai, el solar Germanetes i les reivindicacions Recreant Cruïlles.

 

3- Relació del comú amb allò públic i privat.

 

La relació amb l’administració ha tingut sempre una certa conflictivitat pels propòsits que es persegueixen i que des del 2013 (any en què es presenta el concurs del Pla Buits), ha estat d’un “estira i arronsa” continus, amb petites victòries com la de guanyar més espai verd per al barri amb el corredor que connecta l’interior d’illa des de Viladomat.

En aquest sentit, el cas de l’espai Germanetes suposa una oportunitat en la re apropiació de l’espai públic urbà i l’auto-gestió d’aquest recurs de forma col·lectiva i no mercantilista. Defineix una clara intenció de recuperar l’espai com un veritable espai de socialització, de trobada entre veïns i veïnes del barri i de la ciutat, inexistent en la trama urbana de l’Eixample. Un espai que no actuï només com a observador de trànsits i allunyat de la contínua privatització que està patint l’espai públic a Barcelona.

Aquest espai públic, definit des de les seves diferents dimensions, d’accés universal, domini públic, d’ús col·lectiu, multifuncional proposa una imatge il·lusòria, on les desigualtats queden sobtadament abolides, és en realitat un espai abstracte, regulat, mercantilitzat, neutral, de transició, sense definició d’usos que provoca conflictes. El solar reneix com a bé comú en l’acció de la ciutadania per a la seva re apropiació, definint-lo com una pràctica, i no tant com un actiu, en lluita contra aquestes caracteritzacions que compten amb el beneplàcit de les administracions i el mercat.

Un espai que genera activitats com l’hort, el rocòdrom, la ludoteca, etc., que posen en pràctica els coneixements i dedicacions que tenim com a ciutadans i ciutadanes, creant així un coneixement compartit que genera un benefici mutu. Exemple d’això és l’hort, on els seus participants amb diferents coneixements en la matèria (des de biòlegs/es a agricultors/es), o senzillament amb un gran interès, troben un espai on la diversitat de coneixements i experiències, multipliquen aquestes relacions de compartir i aprendre els uns dels altres. Però al seu torn, promouen aquestes relacions que enforteixen el teixit social de la comunitat, estant en contacte amb la natura a la meitat de l’Eixample i on la producció agrícola és col·lectiva. Un altre exemple, són els tallers oberts que ofereixen un col·lectiu de teatre per compartir els seus coneixements amb la resta dels veïns i veïnes i interessats/des, com a retorn social per utilitzar l’espai per als seus assaigs.

Paral·lelament es contempla el propòsit de transcendir dels límits físics d’aquest espai cedit (espai Germanetes), perseguint com a objectiu un urbanisme més humà. La construcció de l’espai urbà de manera col·lectiva, que suposi una transformació social i ambiental de l’entorn més proper. Un urbanisme més amable amb el vianant, allunyat dels alts índexs de contaminació que suposen l’aglomeració i que inclogui la ciutadania en la planificació d’aquest espai.

Aquest fet es promou en els diferents projectes de pacificació dels carrers Consell de Cent i Comte Borrell proposats en col·laboració amb les entitats del “Camí Amic”, la creació de la primera plaça a la cruïlla de dos carrers, propostes de tancar diferents trams de Consell de Cent, al trànsit, per a l’ús i gaudi dels veïns i la realització de diferents activitats (mercats ecològics, esports, jocs de nens, instal·lacions artístiques, etc.). Tot això sense deixar de banda la reivindicació de la construcció dels equipaments públics i espai lliure promesos per l’administració en aquest solar de 5500 m2.

 

4- Resultats.

 

L’espai Germanetes visibilitza una lluita per un comú a dues escales. D’una banda en la pròpia re apropiació temporal de l’espai en desús del solar de Germanetes, com una oportunitat de crear un espai públic-comú dels veïns i veïnes del barri, no mercantilista, suplint així una necessitat manifesta en aquest entorn. Però, més que el mateix recurs i la possibilitat d’oferir un espai obert a distintes activitats i usos, el veritablement important és la lluita per promoure i repensar l’espai públic com a punt de trobada i socialització de la comunitat, exempt de la privatització i amb un veritable ús col·lectiu on es comparteixen coneixements i generen suports mutus, en una trama urbana de l’Eixample que no permet aquest imaginari.

On sorgeix el dubte de per què continuar construint edificis per a habitatges quan hi ha una gran quantitat d’edificis i locals buits en aquesta trama, com és l’exemple dels pisos que els bancs s’estan quedant pels desnonaments o l’antic edifici de Telefònica, en l’Avinguda de Roma. Quan el fet diferencial podria ser l’execució d’un parc / bosc urbà a l’Eixample, necessari per lluitar amb els alts nivells de contaminació al barri (i Barcelona) i la reivindicació dels diferents equipaments públics promesos per les administracions i que encara no s’han dut a terme.

I d’altra banda, entenem aquesta lluita a una altra escala, més enllà dels murs del solar, que persegueixen un urbanisme més humà, on el cotxe no sigui el protagonista en l’espai urbà. Un urbanisme més sostenible i que redueixi els alts índexs de contaminació que actualment s’observen en aquesta aglomeració. On es contemplen accions de pacificació, de re apropiació, etc., que guien als diferents col·lectius implicats en la creació futura d’un observatori de la contaminació al barri. Però entenent aquesta lluita, des d’un punt de vista de construcció col·lectiva de la ciutat, on hi hagi un veritable protagonisme de la ciutadania en la participació activa del planejament i transformació física de l’entorn urbà. S’observa així, una incipient acció col·lectiva ciutadana que promou i reivindica unes millores democràtiques en les qüestions urbanes, tant físiques (ambientals) com socials, un exercici del “dret a la ciutat”.