Indignació que germina en espais comuns

 

1- Origen i descripció de l’experiència.

 

L’hort indignat del Poblenou és un hort comunitari vinculat a l’assemblea social del Poblenou. Està situat en un solar propietat de Catalunya Caixa entre els carrers de Fernando Poo i Sant Francesc. Hi participen unes 25 llars del barri. Forma part d’un conjunt de tres horts urbans comunitaris situats a la mateixa àrea, entre els carrers de Sant Francesc, Fernando Poo i Rambla del Poblenou. Entre els tres horts comunitaris es pot fer el càlcul de participació d’unes 65 llars. Tot i que els tres horts neixen d’una mateixa experiència, tenen funcionaments molt autònoms i fins a cert punt diferenciats, així com diferents perfils socials. Mentre que l’hort original és més heterogeni, els dos següents horts estan formats majoritàriament per famílies en un cas, i per gent jove en l’altre. El primer hort en fundar-se, l’hort indignat del poblenou, té un funcionament assembleari i té una vocació d’espai social per als veïns. L’hort es defineix com “un espai lliure i autogestionat i comunitari on les decisions són preses en assemblea, un espai d’accés obert, un punt de trobada pels veïns, un hort però també un espai per a la creació”. La dimensió social de l’hort es pot veure en la reserva d’una part de l’espai per al cultiu comunitari, on s’hi planten verdures de temporada que posteriorment es reparteixen entre els veïns o es consumeixen en un dinar social al mateix hort, així com en la celebració d’esdeveniments socials per al barri, tals com bicicletades, projecció de documentals i pel·lícules, festivals de poesia, exposicions fotogràfiques, dinars populars, xerrades, i tallers infantils per a escoles i llars d’infants.

L’hort indignat del Poblenou neix el novembre del 2011 com a resultat de la descentralització als barris del moviment 15M. L’assemblea social del Poblenou constitueix una comissió d’horts urbans amb l’objectiu de recuperar espais buits del barri per als veïns a través de la pràctica de l’agricultura urbana comunitària. L’experiència de la comissió de l’hort del moviment 15M a plaça Catalunya influeix a alguns veïns que decideixen posar en marxa el projecte de recuperació d’espais. Després d’un primer intent a la confluència dels carrers Pallars i Marià Aguiló, els promotors de la iniciativa es traslladen a un solar abandonat al carrer Fernando Poo. El solar que s’ocupa és una antiga fàbrica de sabons, raó per la qual es tem que la terra contingui fosfats. Donat que la qualitat de la terra és baixa i se’n dubta de la salubritat, es creen bancals per al cultiu amb terra portada de l’exterior, una part de la qual és terra provinent de l’hort de plaça Catalunya. El solar seleccionat, on s’hi anaven a construir habitatges de luxe, està en un carrer poc transitat i discret del Poblenou, però que a l’hora està molt aprop del centre neuràlgic del Barri. Tota l’àrea compresa entre el carrer Taulat i el passeig de Calvell ha vist interromput el procés de renovació urbana, tant per la part dels promotors privats com per la part de l’administració pública. En bona part d’aquesta àrea van desaparèixer edificis sense que es construíssin nous habitatges, mentre que els carrers van quedar també sense reurbanitzar. Això permetia a l’assemblea social disposar de sòl i a la vegada passar poc advertits davant les autoritats.

El desenvolupament de l’activitat a l’hort en un primer moment es desenvolupa entre la discreció i la voluntat de convertir-se en un espai per als veïns del barri. El context de crisi, el descrèdit dels bancs i del sector de la construcció dóna legitimitat a la pràctica davant el veïnat, i molts veïns que s’assebenten de l’existència de l’hort es mostren interessats en participar-hi. La manca d’espai dóna lloc a l’ocupació d’un solar adjacent i la creació del segon hort indignat a mitjans de l’any 2012. Aquest segon hort és molt més visible, té millor qualitat del sol i més hores de llum solar. A finals de 2012 s’ocupa un tercer local adjacent a l’ateneu flor de Maig amb l’objectiu de proveir d’aliments a la cooperativa de l’Ateneu, però la iniciativa és desestimada per por a perjudicar el procés de l’Ateneu. Finalment els ocupants del tercer hort són expulsats per la propietat. Finalment, el juny de 2013 s’ocupa un quart hort a les immediacions del carrer de Sant Francesc amb el Carrer de Taulat. Òbviament, la prolifieración d’horts urbans no es circumscriu només al Poblenou ni Barcelona i s’emmarca a una tendència mundial a introduir pràctiques agrícoles comunitàries en el cor de les ciutats.

 

2. Organització interna i externa.

 

La gestió de l’hort funciona a través d’una assemblea on participen tots els usuaris de parcel·les i que està oberta també a tots els veïns que vulguin participar. L’assemblea es reuneix cada dues setmanes i en ella s’acorden tant les qüestions logístiques per a la producció agrícola com l’organització d’activitats. Segons els membres entrevistats, la constitució de l’assemblea és el que dóna un caràcter social a l’hort, així com una perspectiva dels comuns urbans: tot i l’ús individual de les parcel·les, es considera que aquestes no són propietat individual de cadascú, si no que segueixen sent de caràcter comunitari. Això permet que s’acordin certes normes sobre el tipus de plantacions o l’ús d’adobs orgànics, entre d’altres. L’assemblea regula també la provisió d’aigua. Tot i que s’ha establert un sistema de recollida d’aigua de les boques de reg públiques, l’aigua recollida per aquest sistema és només per a la zona comunitària. El reg de les parcel·les s’ha de dur a terme a través de recollir aigua de la font pública més propera o amb l’aigua recollida de la pluja.

El funcionament assembleari ha significat la discussió constant dels diferents temes i l’aprovació per consens d’acords ad hoc que sovint han estat renegociats al cap d’un temps. Tot i així, amb el pas dels anys s’han anat codificant una sèrie de normes que han quedat recollides en un decàleg de l’hort al voltant de la obligatorietat de participació a l’assemblea si es té una parcel·la, la propietat comunal de l’espai, l’ús dels materials comuns, etc. El funcionament assembleari ha permès el desenvolupament d’un mecanismes de presa de decisions horitzontal, que s’ha proritzat per damunt dels coneixements tècnics. Això implica que s’ha prioritzat l’aprenentatge i l’assaig i error a la millora ràpida de la producció agrícola o a la generalització de tècniques que requereixen d’un gran coneixement com la permacultura. Aquesta priorització vol dir també reforçar l’aposta per la dimensió social de l’hort abans que la seva vessant productiva.

D’altra banda, com a part vinculada al moviment 15M l’hort indignat ha rebutjat participar d’acords amb l’administració local, optant per l’autogestió. Tot i així s’ha arribat a acords informals amb institucions com parcs i jardins per a aconseguir terra o adob en moments puntuals. A part d’aquests elements, la majoria de materials per a la construcció de les parcel·les han estat donat pels mateixos usuaris o recollits del carrer. El desenvolupament d’activitats socials ha permès la col·lecta de fons per a l’hort i la compra d’alguns materials tals com eines, plàstic per a l’hivernacle, manuals etc. Dins el marc autogestionari, la iniciativa de l’hort té xarxes amb l’Ateneu Flor de Maig i l’assemblea social del Poblenou.

Com a mínim un representant de l’hort assiteix amb regularitat a l’assemblea social periòdicament i coordina les activitats de l’hort amb el conjunt de les de l’assemblea. Igualment, els membres de l’hort participen en d’altres processos engegats pel col·lectiu com el procés participatiu Fem Rambla. Igualment, membres de l’hort participen també en el centre social ocupat La Teixidora i amb d’altres iniciatives del barri.

La manca d’institucionalització ha portat a un fort component de treball voluntari i d’acords informals en el desenvolupament d’activitats socials dins l’hort. Les trobades amb escoles per exemple, no es basen en cap protocol establert o curs pràctic si no que s’acorden cas per cas, igual que els festivals de poesia o d’altres activitats celebrades dins l’hort.

 

3. Relació d’allò comú amb allò públic i privat.

 

L’hort comunitari parteix d’una voluntat de crear equipaments d’ús públic que no volen ser ni de titularitat pública ni privada, sinó de gestió comunitària a través de l’assemblea. En aquest sentit, l’hort es considera com un comú urbà que pot ser gestionat per tot el veïnat. Tot i que no es parla del comú si que hi ha un discuurs sobre l’assemblearisme, la gestió ciudadana, el fet de mantenir l’accés obert, la recuperació de l’us social vs. el mercantil, que l’espai no és propietat de ningú, etc.

Dins l’assemblea hi ha posicions diferents respecte a l’administració, però en general hi ha l’acord que cal mantenir l’autonomia de l’administració local per mantenir l’esperit veïnal i comunitari de l’equipament creat. L’argumentari dels membres de l’hort és que el solar és indirectament de titularitat pública, al pertànyer a una entitat bancària rescatada i nacionalitzada pel govern.Tot i aquests discursos, la iniciativa ha d’equilibrar l’ús diari de l’hort amb les pràctiques socials per tal d’evitar que l’espai sigui apropiat pels usuaris de les parcel·les. La dimensió social que es dóna a l’hort com a espai de trobada és clau per tal d’atraure als veïns.

Un altre element important que destaquen els usuaris de l’hort és que és un nou espai de socialització entre veïns i un lloc on produïr, compartir i reproduir coneixement al voltant de l’agricultura urbana, i retrobar el contacte amb la terra. Més enllà de les dimensions productiva i social, la dimensió de producció de coneixement comú també és clau.

 

4. Resultats.

 

L’hort indignat del Poblenou genera resultats en termes de creació d’un nou equipament comunitari d’ús públic, la creació de coneixement comú sobre l’agricultura urbana i la creació de nous espais de sociabilitat dins el barri a través de la dinamització. Des d’aquest punt de vista l’hort indignat del Poblenou es pot considerar un equipament a l’aire lliure gestionat de forma col·lectiva. Un darrer resultat de l’aparició de l’hort ha estat certa generalització o ampliació de l’activitat agrícola urbana al barri, amb el sorgiment de dos horts ocupats més i una iniciativa del Pla de Buits en bona part orientada a l’agricultura urbana.

La voluntat de mantenir l’esperit comunitari de l’hort comporta també incerteses sobre el seu futur. No sembla que la iniciativa corri perill en el curt termini. Tot i que s’està construint al Poblenou, el gran stock d’habitatge buit fa pensar que no es construirà en els solars ocupats pels horts en el curt termini. La contradicció en la que es troben els usuaris de l’hort és que qualsevol estratègia de resistència davant la construcció passa per certa institucionalització de l’activitat i la seva legitimació per part de l’administració pública, cosa sobre la qual no hi ha consens entre els usuaris de l’hort. Mentre que una part dels usuaris és partidària d’amplificar cada cop més el fenomen ocupant més solars i generant més espais verds dins el barri, una altra part és partidària d’aprofitar el moment mentre sigui possible i d’abandonar així que l’activitat immobiliària reprengui.

 

Contacte i més informació:

Assemblea social Poblenou: http://www.assembleasocial.poblenou.org/

Hort Indignat: https://www.facebook.com/hortindignat.delpoblenou

Redacció: Marc Pradel