La recuperació de la memòria del lloc per transformar la ciutat.

1- Origens i descripció de l’experiència.

 

El Jardí de l’Amistat va ser la residència d’Isidre Nadal entre 1926 i 1980, però sobretot va ser un espai agrícola, de trobada, d’experimentació i d’aprenentatge pels veïns i veïnes de Sabadell. Va suposar una experiència de vida social en harmonia amb la natura contraposada al model de ciutat industrial que era Sabadell a la primera meitat del segle XX. Durant molts anys diferents plans municipals van amenaçar l’espai i la memòria del Jardí de l’Amistat. El Pla General de 1992 planejava una via de doble direcció que creuava el parc.

Des de l’any 2008 la plataforma Acció Cultural Metropolitana, Sitesize i l’historiador local Eduard Masjuan Bracons, impulsen una investigació basada en la història d’Isidre Nadal – Llum de la Selva i el Jardí de l’Amistat, el lloc on va viure a Sabadell. La iniciativa és una experiència de recuperació de la memòria d’un lloc com un bé comú, un espai que connecta la memòria del lloc, la seva transformació i la forma de fer la ciutat actual.

 

2- Localitzación i situació actual.

 

El Jardí de l´Amistat està situat al barri de Can Rull de Sabadell, cocapital del Vallès Occidental. Forma part d’un conjunt d’espais verds que connecten un recorregut ubicat en la part oest de la ciutat de Sabadell entre el Castell de Can Feu a Ca n’Oriac, passant per la Serra de Camaró, al Parc Catalunya, al Parc de les Aigües i el Torrent de Romeua.

Actualment, al voltant del Jardí de l’Amistat trobem alguns equipaments i espais públics que com el CEIP Andreu Castells la Biblioteca de Ponent i una plaça dura amb alguns mobiliaris urbans i un pàrquing. Els terrenys que corresponien al Jardí estan qualificats com a zona verda en l’anomenat parc de “Tierno Galvan”, però encara no s’ha fet en ells cap intervenció. De fet, actualment no és un parc sinó és un espai públic degradat sense cap tractament paisatgístic.

Durant molts anys, diferents plans municipals van amenaçar l’espai i la memòria del jardí de l’Amistat. El Pla General de 1992 planejava una via de doble direcció que creuava el parc. Molt provablement si es portessin a terme aquests plans, el Jardí es convertiria  en un espai sense personalitat com molts espais públics que conformen en verd urbà sense definició.

 

3- Un lloc de memòria.

 

Isidre Nadal Baqués “Llum de la Selva” (1877-1983) va créixer en els horts del Montjuïc i va treballar allà fins que comença la urbanització per a l’Exposició Internacional de 1929. Serà llavors que Isidre Nadal amb la seva companya es trasllada a Sabadell, on s’estableix i compra terres de Can Rull, en aquells moments la perifèria de la ciutat. Allà planta arbres i tots tipus de vegetals, construeix la seva pròpia casa i crea un lloc natural de trobada. S’hi practica la solidaritat, la sostenibilitat ecològica i la participació, primer a través de la Granja Natura i després el que s’anomenà com a Jardí de l’Amistat.

Nadal troba en la naturalesa la font d’inspiració per a la pau entre pobles i les persones i és també una referència contrària al règim polític de l’època, la dictadura franquista. Per als veïns i les veïnes de Sabadell que el van conèixer, parlar de no-violència era parlar d’Isidre Nadal.

L’experiència d’Isidre Nadal en el seu Jardí de l’Amistat és un model de com la ciutat es pot relacionar amb la seva ecologia urbana, l’alimentació i formes d’autogestió social. Els postulats de Llum de la Selva tenien com a finalitat l’auto – subsistència a partir de colònies agràries i artesanals, i un cop assolit l’objectiu, passar a un règim de vida espiritualista basat en l’estudi de la naturalesa i del cosmos, sense l’acumulació de béns ni la mediació dels diners.

Durant els anys que ell viu en aquesta zona i malgrat els canvis que la ciutat pateix, seran moltes les persones de la ciutat de Sabadell i vingudes des de fora que es van acostar a Isidre Nadal per conversar, compartir un dinar, meditar, o fins i tot per practicar algun esport.

 

4- El procés de recerca.

 

La investigació actual planteja la recuperació d’una memòria que s’ha anat perdent. La investigació actual planteja la recuperació d’una memòria que s’ha anat perdent. No és només un “rescat” de la memòria immaterial i territorial d’un personatge i la seva relació amb espai, sinó també és una intervenció social carregada de relacions personals, valors i formes de fer la ciutat. Connecta el passat amb el present per (re) pensar el futur. El procés del Jardí de l’Amistat té en compte una història del passat que té els seus reflexos en el present arrelat a un espai determinat. L’objectiu és recuperar una memòria col·lectiva sense que s’institucionalitzi i perdi el seu potencial transformador. Segons Joan Vila Puig, no seria un tema de col·locar una placa commemorativa o construir un museu sinó utilitzar l’espai com un camí de reconeixement territorial i d’identitat generant un espai natural de trobada.

Per dur a terme aquest procés, des dels diferents persones implicades, s’han dissenyant una sèrie d’accions i dinàmiques per a la recuperació de la memòria immaterial i la seva incidència en els canvis i construcció de la ciutat. Una primera fase ha comportat la creació d’un arxiu a partir de la recollida de dades i testimonis i l’obertura d’un bloc del Jardí de l’Amistat. Aquesta fase ha generat una xarxa de relacions de persones a partir dels veïns i les veïnes que han col·laborat amb l’arxiu des les seves històries personals.

En una segona fase, a part del material recopilat, s’ha activat un procés participatiu per implicar la ciutat per a la recuperació de la memòria d’Isidre Nadal i la regeneració de l’espai públic per l’usdefruit de les persones. El procés es forma a partir d’una sèrie de reunions obertes de discussió on es pretén crear un disseny col·lectiu del Jardí de l’Amistat i les seves relacions amb barri de Via Alexandra i Can Rull. Paral·lelament, es fan trobades, tertúlies, exposicions, tallers, etc. Per recollir encara més informació i reflexionar en comú sobre el passat, present i futur del Jardí de l’Amistat.

El procés no es circumscriu a l’antic terreny d’Isidre Nadal. Sabadell actual està vivint un moviment de recuperació de l’ecologia urbana a partir de la reparació del riu, del cinturó verd i les iniciatives que tenen que veure amb l’horticultura. En aquest àmbit neix el treball realitzat per Sabadell Verd i la XIS – Xarxa d’Intercanvi de Sabadell.

Sabadell Verd és una xarxa d’iniciatives, grups i persones que formen una plataforma transdiciplinar , preocupats per l’ecologia urbana, la recuperació dels espais, la creació d’un teixit d’acció ciutadana que respongui les necessitats actuals de repensar la ciutat, els seus espais verds i el benestar comú. Des de Sabadell Verd s’intercanvien coneixements i estratègies de treball a partir de trobades que s’obren al debat sobre temes en relació al verd urbà, la sobirania alimentària, la salut ecològica de la ciutat i la creativitat social; aspectes molt pròxims per als quals va treballar Isidre Nadal.

La XIS – Xarxa d’Intercanvi de Sabadell és un conjunt de xarxes relacions socials. Durant l’any es promou una sèrie de trobades, on els membres de la XIS intercanvien no només objectes i productes sinó també serveis, coneixements, recursos, etc. És una iniciativa d’oposició i alternativa a l’actual model econòmic que està basada en l’ajuda mútua, la solidaritat i la cooperació entre els seus membres, oberta a tots i totes que vulguin participar de manera activa.

Aquestes iniciatives com el Jardí de l’Amistat, s’oposen al model de gestió de la ciutat actual, un model de relació ciutadana des del respecte mutu entre les persones, l’autogestió i l’economia solidària.

 

5- Relació del comú amb allò públic i privat.

 

A partir d’experiències com el Jardí de l’Amistat ens obre la porta a reflexionar sobre les memòries col·lectives. A partir de petites històries excepcionals que conformen la quotidianitat de les ciutats, podem reconèixer idees que estan presents en moltes lluites urbanes d’avui. Llum de la Selva en el seu dia va generar un espai de sociabilitat (de “commoning”) per practicar utopies basades en el contacte amb la natura, el compartir coneixements, la cura mútua i l’autogestió. En canvi, la situació actual és la d’un espai degradat i oblidat per part de l’administració municipal. La potencialitat de la història de Llum de la Selva s’inscriu en les alternatives i lluites actuals de la ciutat, des de la transmissió de valors, el foment de l’ecologia urbana com un canal de relació entre el soci – ambiental, la qualitat de vida i les relacions intergeneracionals. A més, és una forma de politització i conscienciació ciutadana, de cara a l’actual gestió i usos dels espais públics de les ciutats, on creixen els espais urbans privatitzats (terrasses, bars, quioscos, pàrquings, etc. ), La manca de verd urbà, les places que es regeneren a partir de l’econòmic i no des de la ciutadania, convertint la (es) ciutat (s) en una seqüència d’espai públics impersonals, grisos i sense memòria.

Concloent, el Jardí de l’Amistat ens transmet el valor de recuperar aquelles històries, vivències i polítiques intencionalment oblidades, però que conformen una continuïtat plural de formes alternatives de viure a la ciutat. Recuperar la memòria del lloc i col·lectiva, és essencial per dur a terme processos de regeneració urbana des de la implicació i reapropiació dels ciutadans i ciutadanes dels seus propis espais.

 

 

Contacte i informació:

Acció Cultural Metropolitana: http://accioculturalmetropolitana.wordpress.com

Sitesize: http://www.sitesize.net

Jardi de l’Amistat: http://jardidelamistat.wordpress.com

XIS: www.xarxaintercanvisabadell.wordpress.com

Laboratori Social Metropolità: http://laboratorisocialmetropolita.wordpress.com