La força de l’auto organització social front la destrucció programada de Vallcarca.

 

 

 

1. Descripció i origen de l’experiència.

 

La “plaça de la Farigola” no apareix en cap mapa de l’Ajuntament. Si busques a Google Maps, el més a prop que et pot suggerir és el carrer de la Farigola, una de les principals arteries de l’antic nucli de Vallcarca. Tanmateix, la “plaça de la Farigola” si que és coneguda pels veïnat que encara viu en el barri, ja sigui perquè hi va a passejar el gos, perquè hi fa draçera per anar a buscar el metro o bé perquè en gaudeix d’una estona de tranquilitat llegint a l’ombra de la gran til.ler que hi ha al bell mig. De la “plaça de la Farigola”, un espai entre els carrers de la Farigola i  Calendau composat per parcel.les privades i de l’Ajuntament, se’n cuida avui l’Assemblea de Vallcarca que és qui n’ha construït el mobiliari urbà i hi realitza periòdiques activitats.

L’aparició de la “plaça de la Farigola” no es pot entendre sense la llarga i destructiva transformació de Vallcarca. Els nuclis primigenis del barri van ser finques agrícoles de Can Falcó, Can Mas i Can Gomis, així com l´hostal de la Farigola, actual escola pública d’educació primaria amb el mateix nom. L’urbanització del nucli antic s’inicia amb la construcció de torres i cases aïllades d’estiuejants de Barcelona que van buscar en aquella zona, allunyada de la densa ciutat intramuralles i de l’encara neixent Eixample, un lloc tranquil i amb bones condicions ambientals. En aquell temps, la zona pertanyia al terme municipal d’Horta que legalment en va aprovar la primera urbanització a l’inici del segle XIX. Tanmateix, a partir de mitjans dels anys 50 el seu caràcter va canviar substancialment:  la segona industrialització comportà l’arribada de migrants i el creixement de la ciutat. Com a conseqüència, la composició social del barri canvià i s’integrà millor amb la resta de la ciutat, amb la construcció del viaducte de Vallacarca i la urbanització de la riera. Així, el barri de Vallcarca es densificà i deixà de ser un barri merament residencial, el que donà lloc a l’emergència de la vida social i cultural pròpia[1] tot i manetenint-se en una situació perifèrica. Durant aquests anys també s’hi van anar instal.lant petites industries artesanals, s’obriren botigues i s’habilitaren llocs de trobada com bars, locals nocturns i fins i tot sales de ball. De fet, el nucli antic de Vallcarca era un nucli comercial que abastia el propi barri i barris adjacents.

L’aprovació del Pla General Metropolità (PGM) l’any 1976 declara la zona com a àrea de renovació interior. Això congela la millora quotidiana dels locals, habitatges i edificis a l’espera de la concreció del pla renovació municipal. El llarg procés de indeterminació i la falta de inversió municipal ha jugat en contra dels seus residents, però la concreció del pla de renovació ha estat l’inici del final del nucli antic de Vallcarca. Així, l’any 2002, vint-i-sis anys després del PGM, es va aprovar una modificació del mateix (MPGM) per l’àmbit de l’avinguda Hospital Militar-Farigola. Amb l’objectiu de convertir l’avinguda amb un gran passeig amb nous habitatges, serveis públics i zones verdes, la MPGM implicava la demolició de diferents inmobles al llarg de l’Avinguda (especialment els que s’ubicaven entre l’Avinguda Vallcarca i el carrer Bolívar, algun d’ells tant emblemàtics com la “Casita Blanca”) i arrasar amb bona part del nucli antic[2] per construir-hi blocs de pisos privats i d’altres de protegits. La necessitat de realitzar expropiacions va donar lloc a diversos contenciosos administratius per part dels propietaris que van allargar el procés, alhora relantitzat per l’arribada de la crisi econòmica a partir del 2007/08 i el poc interès dels promotors privats en el seu desenvolupament inmediat que, per altra banda, ja havien fet negoci en el propi procés d’expropiacions[3]. Durant el desenvolupament de la MPGM l’èxode de veïns i el tancament de bars i comerços s’ha anat succeïnt consolidant la degradació urbana i social de la zona. El prolongat procés va suposar, primerament, la proliferació d’habitatges i edificis buits que eren expropiats per l’administració o bé adquirits pels promotors privats, alguns d’ells progressivament okupats. Posteriorment, una vegada es van anar endorrcant edificis, hi van proliferarar solars en desús a l’espera del desevolupament definitiu del pla. Això també va suposar l’aparició, com a reacció, del primer hort urbà a l’actual Plaça de la Farigola que emergia com a nou espai de relació i cura entre els veïns en un àmbit ja caracteritzat en aquell moment per la deixadesa municipal i el declivi associatiu. A més dels horts, en l’espai s’hi van organitzar activitats obertes com menjars populars, cinema a la fresca, recitals poètics, però sobretot es va iniciar una tasca de difusió de la problemática a nivell de la ciutat amb el Moviment Repensar Barcelona. L’any 2008 s’inicia l’execució de les expropiacions i enderrocs previstos al PGM en aquelles parcel.les el que impossibilita usar els pous existents. Una protesta veïnal abans  de la seva definitiva destrucción va salvar in extremis els arbres centenaris.

A banda dels habituals processos de concertació entre l’Ajuntament i algunes entitats (com l’AAVV Gràcia Nord), poc després de l’aprovació de la MPGM es comença a organitzar una oposició veïnal. Aquesta s’aglutina al voltant de la Plataforma Salvem Vallcarca on participen membres d’altres associacions de veins, de l’Assemblea d’okupes de Vallcarca i de l’Ateneu Popular. Es critica el caràcter especulatiu del pla de renovació, on Nuñez i Navarro esdevé el principal promotor privat d’un zona institucionalment degradada i amb un gran valor potencial de revalorització. Una de les entitats importants en la dinamització de la Plataforma va ser l’Ateneu Popular Vallcarca, inaugurat al 1996 i afectat per la propia renovació urbanística. El moment àlgid de les protestes va ser l’any 2003-04 quan la degradació física va ser més punyent i durant sis mesos es va tallar cada setmana l’Avinguda Hospital Militar. Va coincidir també amb el periode on es donaren un gran nombre de okupacions, es calcula que al voltant d’una trentena. Això va ser utilitzat per l’adminstració i les associacions favorables a la renovació per defensar la necessitat de tirar endavant la reforma aprovada, associant intencionadament la degradació i la brutícia amb les okupacions[4]. Per altra banda, aquest també va ser un periode de gran activitat social,amb la creació del Centre Social Okupat “el primer assalt” que va ser desallotjat i reobert fins a 5 vegades i on es va crear una biblioteca, rocòdrom, un menjador popular i punt gratuit d’internet. També es va editar un diari del barri “l’Espontani de Vallcarca” autogestionat pels veins.

 

2- Organització interna i externa.

 

Del Salvem a l’Assemblea de Vallcarca.

Una vegada aprovat el PMU el 2008, iniciats els primers reallotjaments durant el 2009 i avançades les expropiacions, la Plataforma Salvem Vallcarca es transforma. Es poden citar sis factors que, des del punt de vista del teixit social, expliquen la progressiva disminució d’activitat de Salvem Vallcarca i la creació, entre d’altres entitats, de l’Assemblea de Vallcarca: 1) la desaparició dels punts habituals de trobada donada la destrucció del primers horts per part de BAGURSA i la desaparició de qualsevol altre espai d’encontre com el Parador, o la inactivitat de l’antiga BODEGA; 2) El fet de que molts veins que participaven a les mobilitzacions varen ser desnonats i desallotjats i el teixit social existent; 3) la creació dels nous centres socials del barri, com el CSO Old School, el nou projecte de l’Ateneu Popular de Vallcarca per recuperar la Bodega La Riera i el centre cultural l’Antic Forn de Vallcarca; 4) L’esclat del moviment 15M i la seva descentralització cap els barris; 5) els plans paliatius de l’ajuntament com el Concurs de les Portes de Collserola l’any 2011, i posteriorment, les accions per actuar en els solars públics que es concreten en el pla PEUS i el pla BUITS; 6) L’aparició del CSI Vallcarca en articles de premsa al diari de l’Independent per part de la Plataforma Vallcarca i la realització del documental “Encaixonats” amb la seva difusió a diferents festivals de cinema que tornen a situar la problemática del barri de Vallcarca en els conflictes urbans de la ciutat.

L’Ateneu Popular inicia una nova etapa quan passa a juny de 2010 quan un grup de persones vinculades a l’Ateneu passa a fer-se càrrec de la gestió de l’antiga Bodega La Riera de Vallcarca. La bodega esdevé el nou centre social del  barri on, a més del bar, s’hi programen activitats polítiques i culturals. A principis del 2011 comença a funcionar en el mateix local el grup de consum ecològic Valldures. I al setembre de 2012 s’inaugura el centre cultural ubicat a l’Antic Forn de Vallcarca, que també programa activitats culturals setmanals. També al 2010 s’obra el CSO Old School. Així, a poc a poc es va rearticulant el teixit social de Vallcarca. La descentralització del moviment 15M als barris suposa la creació de l’Assemblea de la Muntanya agrupant a veïns del Coll, Vallcarca-Penitents, Carmel, la Salut i Teixonera. L’assemblea, amb d’altres col.lectius, convoca al maig del 2012 una trobada per decidir què fer amb els espais buits del barri. Allà es decideix  començar a fer un hort en un solar al mateix carrer Farigola, uns metres més avall de la Plaça.

Pel que fa el propi espai de la Plaça[5], després dels enderrocs i la destrucció dels primers horts al 2008, l’Ajuntament reobre l’espai on actulament hi ha la plaça de la Farigola i s’hi posen 4 bancs individuals i una zona per gossos, sense cap altra infraestructura. Els veïns i veïnes hi continuen fent les seves activiats com projeccions documentals, dinars populars i trobades fins que l’espai s’inclou en la convocatòria del pla BUITS (Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social) promogut per l’Ajuntament.

A partir de llavors, i ja havent el precedent del nou hort pocs metres més avall, es convoca una nova assemblea al maig del 2012 per decidir si presentar-se a la convocatòria de l’Ajuntament i debatre quin ha de ser el futur de l’espai. Aquesta trobada serà l’inici de l’Assemblea de Vallcarca que actualment es reuneix setmanalment a l’equipament municipal Bosc del Turull o a l’Ateneu de Vallcarca i aplega al voltant d’unes 20 persones de col.lectius com l’APV, l’Antic Forn de Vallcarca, Associació Amics del Bosc Turull, el grup de consum la Valldures, l’Hort de Vallcarca, l’Assemblea llibertaria Heura Negra, membres de l’assemblea de la Muntanya i altres veïns i veïnes a titol individual.  D’altres col.lectius fora del barri que també han donat suport a l’assemblea son la Plataforma Defensem el Park Güell, l’Associació de Veins i Veïnes del Casc Antic, RAI, Sodepau, Raons Públiques, Can Masdeu, Associació EcoConcern, l’Ateneu Rosa de Foc, Assoicació de Joves de St. Antoni, per citar-ne algunes.

 

3- Relació del comú amb allò públic i privat.

 

Com a primera acció de l’assemblea de Vallcarca s’envia una instància a l’Ajuntament demanant que deixi d’incloure’s dins el pla buits ja que la Plaça de la Farigola no és un espai en desús, sinó un espai que els veïns ja utilitzen i se’n cuiden. Tot i ser considerada una possible oportunitat, el Pla Buits arriba en un context de gran desconfiança entre els col.lectius que l’impulsen i l’Ajuntament, ja que se l’acusa del deplorable estat actual del barri i de connivència amb els interessos privats. Per altra banda, es nega la legitimitat a l’Ajuntament de cedir l’espai a qui consideri més oportú ja que aquest espai (que inclou l’espai social, el natural i el patrimoni històric) es considera del comú i que s’ha de continuar gestionant de forma oberta. Així, es fa una reivindicació de l’espai com a públic, però com un espai públic no estatal:

Considerem que aquest espai no és un solar qualsevol que es pot cedir a una entitat del barri ni de fora del barri. Actualment es tracta d’un espai obert a tothom, sense discriminació d’accés ni d’ús, un espai on es pot transitar de manera lliure, on s’ha desenvolupat la vida del barri, un espai de convivència ple d’història pels veïns/es. Hauria de ser considerat no tant com un tros de terra que es pot cedir a alguna entitat a través d’un conveni o una “llicencia d’ocupació temporal”, sinó com un dels principals espais públics del nostre barri, considerat i tractat amb generositat, pensat i construït per i pels veïns/es i volem que continuï essent així [6].

Finalment la convocatòria del pla BUITS per la gestió d’aquest espai quedarà deserta.

Una altra qüestió interessant és que la propietat del sòl on s’ubica la plaça de la Farigola. Una part del sòl és pública i un altra és privada. Per altra banda, l’edifici en desús que hi ha el costat, una antiga escola de barri durant l’època republicana, posteriorment habitada i abandonada a finals dels 90 degut a la seva adquisició per part d’una immobiliària, és considerada pels veïns també part del conjunt de la plaça. En aquest sentit hi ha clarament una disociació entre l’espai viscut i revindicat pel veïnat amb la propietat legal de l’espai. Acceptar entrar en el concurs de Pla Buits suposava focalitzar-se tant sols en la part pública amb la pèrdua de sentit del conjunt de l’espai.

 

4- Futur.

 

A la mateixa instància que es va presentar a l’Ajuntament, també s’explica com es vol seguir desenvolpuant el projecte. Es diferencien tres zones en funció del usos seguint la línia d’activitats desenvolupades fins el moment: a) Zona de projeccions, de reunió i d’art. Oferint un espai cultural i educatiu, que afavoreix el desenvolupament integral del barri; b) Zona de berenador i d’arts escèniques. Oferint alternatives a l’ocupació del temps lliure, fora de la línia estricta i consumista imperant i c) Zona infantil. Millorant la qualitat de vida infantil i afavorint la seva participació social, permetent la integració del sector infantil en el desenvolupament de la comunitat i del barri.

Fins el moment, a part de ser un espai d’ús quotidià per part del veïnat, s’han continuat realitzant algunes activitats, entre les quals destaca la celebració de la primera Fira del Llibre Independent Autoeditat de Barcelona llibre autoeditat de Barcelona. Per altra banda, amb col.laboració amb uns estudiants d’aquitectura[7], es va dissenyar i autoconstruir un banc múltiple que afavoreix l’ús de sota l’espai del til.ler com a punt de trobada i descans. Aquest mobiliari urbà autoconstruït resulta d’un taller que es va fer a l’Antic Forn al mes de desembre de 2012 per tal de treballar les proposetes d’usos a la plaça dins les contrapropostes al pla buits. Actualment és cuidat i mantingut pels membres de l’assemblea.

A part de la gestió de l’espai, l’Assemblea està impulsant un procés de participació veïnal i comunitaria elaborant una diagnosi de tota l’àrea. I és que la Plaça de la Farigola no es pot entendre sinó és en relació al procés de degradació que ha patit el barri durant aquest anys i al conjunt d’espais i energies socials actualment presents en el barri.

Des del punt dels comuns urbans, hem d’entendre el comú en aquest cas tant l’espai social i urbà que conforma el barri de Vallcarca, degradat per la implementació d’una visió de la ciutat allunyada dels residents, amb poca sensibilitat respecte a la història, la identitat i particularitat existents, i amb connivència amb interessos dels promotors privats. La Plaça de la Farigola és una resposta des de baix que intenta reapropiar-se d’un espai desposeït.

 

Notes:

[1] http://elpais.com/diario/2011/02/10/quaderncat/1297302987_850215.html

[2] En el sector delimitat per l’avinguda Vallcarca, el viaducte de Vallcarca, la plaça de Mons i els carrers de la Farigola, Cambrils i Gustavo Bécquer aquest pla és modificat per un Pla de Millora Urbana de Vallcarca aprovat el desembre de 2008. La “plaça de la Farigola” en queda fora. Aquest Pla suposa sobretot eliminar el vial que sortia de l’Avinguda Vallcarca fins a la plaça Mons tot creuant la nova de intervenció. L’operació de millora urbana continuava generant el descontentament d’alguns veïns, que entenien que el PMU seguia sense concretar els terminis d’execució de les obres previstes.

[3] La plataforma Salvem Vallcarca va denunciar el 2008 que l’Ajuntament havia expropiat la finca situada al número 7-23 del carrer Gustavo Bécquer, propietat de l’empresa Marial S.A. (filial de Núñez y Navarro), per un import quatre vegades superior al que l’empresa havia pagat per la parcel•la l’agost del 2003.

[4] Per una explicación més detallada d’aquest procés: http://www.revistadiagonal.com/articles/analisi-critica/reforma-urbanistica-y-genesis-degradacion-vallcarca/

[5] Descripció del procés pels propis residents: https://docs.google.com/file/d/0B5UYTFRaOwnqaDJROTk2UzRZNVk/edit

[6] Font: http://assembleadevallcarca.wordpress.com/2013/04/28/qui-som-i-que-volem/

[7] Veure, per exemple: http://www.ara.cat/premium/societat/Arquitectes-recerca-del-conflicte-ciutat_0_941905888.html

 

Contacte i informació:

Assemblea de Vallcarca http://assembleadevallcarca.wordpress.com/

Documental Encaixonats: http://encaixonatsavallcarca.wordpress.com/

Ateneu Popular de Vallcarca: http://apvallcarca.wordpress.com/