Cooperativa productora i consumidora d’energia verda i renovable amb més de 13.000 socis. 

 

 

1- Descripció i orígen de l’experiència.

 

Som Energia és una cooperativa de producció i distribució d’electricitat produïda per fonts renovables . Va ser fundada el 10 de desembre de 2010 amb l’objectiu d’aprofitar l’escletxa legal que permetia l’existència de nous agents en el mercat elèctric espanyol, i fer-ho per democratitzar un model ecològicament i socialment sostenible. Els seus orígens es remunten al 2009, quan Gijsbert Huijink, professor universitari holandès, va anar a viure a Girona i va instal·lar plaques fotovoltaiques a casa seva. Va pensar de buscar una cooperativa on això es fes col·lectivament i es va trobar que no n’existia cap i, per tant, va decidir fundar una cooperativa d’àmbit local, amb gent vinculada a la Universitat de Girona. El procés culminà quasi bé un any després en una assemblea oberta i fundacional del què avui és la cooperativa Som Energia, que dóna serveis a tot l’Estat espanyol.

Aquest és, doncs, un procés amb un origen molt local que va experimentar un fort creixement geogràfic i de socis en tan sols dos anys i mig. En aquest cas, va ser fonamental l’existència d’iniciatives similars en d’altres països europeus (Bèlgica, França), referents en els quals inspirar-se per a iniciar la seva pròpia cooperativa.

 

2. Funcionament intern i extern.

 

Tant el funcionament com l’estructura organitzativa de Som Energia constitueixen dos dels seus elements més destacats. Bàsicament, el model organitzatiu es basa en una estructura horitzontal i descentralitzada. És per aquest motiu que els ‘grups locals’ representen el seu principal motor i eix organitzatiu. Guiant-se per algunes directrius col·lectives, els grups locals funcionen sota el paràmetre de l’autonomia i no es requereix de cap prerequisit per entrar a formar part del grup en particular o de la cooperativa en general, més enllà de ser soci/a de la cooperativa. Això fa que la naturalesa i activitat de cada grup sigui molt heterogènia i rica. Aquests grups s’encarreguen de tasques tals com la sensibilització, la difusió i promoció de la cooperativa o la recerca de nous socis i sòcies. En definitiva, les responsabilitats directament associades al seu àmbit d’acció més immediat, és a dir: la ciutat o el poble. Actualment existeixen més de cinquanta grups locals disseminats per tot l’Estat espanyol. El seu procés de creixement es basa en una dinàmica bottom-up, és a dir, que el creixement, tasques i dinamització col·lectiva es nodreixen de la iniciativa, l’esforç i la participació directa dels membres dels grups locals. Això -afirmen- ha assegurat una estructura molt participativa, dinàmiques de funcionament i de presa de decisions molt democràtiques i transparents id’un model propi creat gràcies a l’esforç i la participació directa dels directament implicats: els socis i sòcies.

Per altra banda, l’estructura organitzativa també compta amb les ‘comissions de treball temàtic’ o ‘sectorials’, que comprenen socis de diferents poblacions i que s’encarreguen de portar a terme tasques o responsabilitats específiques que sobrepassen les competències o els límits territorials, tals com qüestions tècniques especialitzades, traduccions, desenvolupament tècnic i informàtic, anàlisi de projectes i nous serveis, entre d’altres. Aquests grups segueixen la lògica dels grups locals, tot i que, per la seva naturalesa, desenvolupen la seva tasca de forma coordinada amb d’altres grups locals, temàtics o amb el propi Consell Rector de la cooperativa. Les comissions de treball sectorial, així com la resta de grups locals o els socis i sòcies que així ho vulguin, disposen d’una plataforma virtual, dissenyada ad hoc per tal de facilitar la comunicació, el treball col·laboratiu i en xarxa i, en definitiva, qualsevol tasca eventual o estructural que requereixi un contacte i coordinació permanent.

El model organitzatiu, els dos tipus de grups i els instruments de treball col·laboratiu, han reforçat la capacitat de treball, d’eficàcia i d’eficiència, així com una gestió i organització interna més participativa i resolutiva. Alhora, les particularitats del seu model de governança els enforteix, no sols internament, sinó sobretot de cara enfora en les seves relacions amb d’altres agents i cooperatives, i també respecte de la societat civil, de la qual reben tota mena de missatges de suport i mostres d’interès i complicitat. L’objectiu, doncs, és facilitar la participació en les assemblees i els grups de treball, tot maximitzant la transparència i la democràcia interna.

El paper dels socis i sòcies

Cal destacar que per tal de rebre l’energia a domicili, és requisit indispensable ser soci, que s’aconsegueix fent una aportació inicial de 100 euros. Tanmateix, l’estratègia adoptada ha estat la de que un mateix usuari-soci pugui domiciliar la factura (el servei) d’unes altres cinc persones. Així s’ha aconseguit estendre la cobertura del servei ofert i, per altra banda, estendre també la difusió de la pròpia cooperativa. Aquesta estratègia s’ha adoptat per tal de poder fer un creixement ràpid i facilitar la provisió d’energia d’una forma més dinàmica i flexible. No obstant, l’objectiu a llarg termini és que cada ‘consumidor’ esdevingui soci o sòcia. Inicialment es va començar a proveir energia només a particulars o petites empreses (les que consumeixen el mínim). Actualment, però, el servei s’ha obert a persones jurídiques d’una dimensió superior i està en marxa una estratègia per poder proveir a grans consumidors, ja siguin públics o privats. Això permetrà posar fi a situacions com la de l’Ajuntament de Girona, que no ha pogut rebre energia verda i renovable tot i ser soci, perquè la cooperativa encara no oferia comercialització a aquest tipus d’entitats.

El gruix de la gent associada acostuma a tenir un perfil més ‘passiu': reben la informació, paguen les quotes, etc., però cal destacar també que n’hi ha molts que participen d’una forma molt més activa, assistint a les assemblees, fent difusió, participant dels grups locals o a les comissions de treball temàtic, etc. (es calcula que aproximadament 400 persones van participar en directe o via internet de la darrera Assemblea general). La participació dels socis i sòcies, tanmateix, es veu afavorida i potenciada ja que el principal treball és d’àmbit molt local i no es requereix una gran experiència ni coneixements tècnics per tal de col·laborar-hi.  Cadascú pot oferir el que té i anar-se formant i informant de forma progressiva.

 

3. Relació amb allò públic i privat.

 

El sector energètic a l’Estat espanyol és especialment piramidal i oligàrquic i, per tant, representa un sector on és difícil desenvolupar experiències com les de Som Energia.  Per tant, els contactes o relacions amb d’altres agents econòmics mereix especial atenció. Per una banda, amb el sector privat, s’ha prioritzat la col·laboració amb d’altres empreses del sector social o cooperatiu. I en el mateix sector elèctric hi ha permanent contacte i intercanvi d’idees amb altres entitats alternatives, amb l’objectiu final d’influir en un àmbit escandalosament condicionat pels interessos de les empreses elèctriques convencionals. També cal tenir en compte que el transport i la distribució de l’electricitat a l’Estat espanyol són mercats captius (monopolis naturals), als quals cap empresa comercialitzadora pot evitar; tampoc Som Energia, als quals ha de pagar pels seus serveis, de forma que l’energia verda produïda i comprada per Som Energia pugui arribar als socis i sòcies consumidores.  Això serà així mentre no es desenvolupin i estenguin projectes d’autogeneració d’energia, un dels camps on la cooperativa està treballant els últims mesos.

Pel que fa a l’àmbit públic, estan rebent diverses mostres de suport per part de determinats ajuntaments i ens locals. Creuen que la implementació dels objectius de sostenibilitat de cara a l’Administració local queda encara molt camí per a recórrer. Cal destacar que diversos Ajuntaments s’han interessat per la seva experiència i serveis, potser per complir amb allò ‘políticament correcte’, tot i que, simultàniament, aquest fet ha permès a Som Energia prendre una notorietat i promoció que també els és molt beneficiosa. També han mantingut contactes amb l’Institut Català de l’Energia i, als inicis de la cooperativa, amb l’Institut Català de Finances. Tot i que no en van rebre cap ajut econòmic, tampoc això els ha suposat un problema perquè bàsicament es basten amb l’aportació dels seus propis socis.

Un cas de cooperativisme ciutadà en l’àmbit energètic

La particularitat més destacada rau en que és una experiència exitosa de com crear economia social i cooperativa des de l’àmbit local i ciutadà. Això és doblement interessant ja que, a part d’oferir un servei tècnicament complex, ho fan dins un sector altament jerarquitzat i oligopòlic. El ‘sector de les elèctriques’ a l’Estat és un cas paradigmàtic de com la simbiosi del sector privat i públic pot (re)produir-se i generar grans beneficis per ambdós. Els casos de ‘porta giratòria’ són nombrosos i sonats, factor que, entre d’altres, provoca que els usuaris de l’Estat paguin un dels preus més elevats de tota la UE. Per tant, constitueix un cas molt rellevant de l’anomenat ‘bé comú’. Històricament, l’energia constituïa un sector estratègic per als Estats, que a bona part d’Europa es va nacionalitzar a partir de 1945. Actualment, però, aquest sector es troba copat per grans corporacions privades, on també hi intervenen fons de pensions i grans carteres de productes financers. Aquest sector és un clar exemple dels processos d”acumulació per despossessió’ de què parla David Harvey, ja que partien de ser un servei públic, que paulatinament s’ha anat privatitzant en favor dels interessos d’aquestes grans companyies.

Quan l’Estat es desresponsabilitza de proveir de serveis públics bàsics (com l’energia) resta l’acció autoorganitzada de la ciutadania per tal de cobrir les seves pròpies necessitats. L’energia, com a bé públic, passa així a convertir-se en un servei comú, gestionat per la mateixa comunitat. No obstant, les resistències econòmiques (per part de les companyies), com les polítiques (dels governs i administracions públiques), obstaculitzen l’activitat en pro del bé comú. Som Energia és, per tant, una experiència d’èxit, no sols perquè tècnicament està aconseguint proveir d’electricitat renovable a molts particulars, sinó sobretot, perquè demostra la capacitat d’empoderament ciutadà, la possibilitat de crear altres ‘mercats’ i altres tipus d’economia al servei de les societats i no pas pels interessos privats.

 

4. Resultats.

 

Som Energia ha experimentat un creixement exponencial pel que fa al número de socis, que actualment es troba al voltant de les 12.000 persones. Això, combinat amb les seves particularitats com a cooperativa, els ha reportat convertir-se en una referència dins l’àmbit de l’economia social i cooperativa, així com esdevenir un referent -tant empresarial com pel que fa a l’aposta política- per a diverses experiències de participació ciutadana.

Són una empresa ben gestionada en allò tècnic i econòmic i, de cara al futur, pretenen contribuir amb d’altres empreses cooperatives o de l’economia social per a convertir-se en un lobby de pressió al sector elèctric i a l’administració pública. Això no exclou la voluntat d’esdevenir ‘massa crítica ciutadana’ en favor de les energies renovables i una altra forma d’entendre la participació ciutadana en el afers econòmics i energètics.

Actualment disposen de nou persones assalariades en tasques tècniques o que requereixen dedicació constant, tot i que el ritme de contractació està estretament associat a la velocitat de creixement de socis i sòcies. És doncs, un model de creixement empresarial basat en la responsabilitat i la coherència interna.

Som Energia no podria entendre’s sense la relació i vinculació amb d’altres agents que composen el que anomenem ‘l’economia social o cooperativa’. És per això que formen part de diverses plataformes i entitats, tals com: la Xarxa d’Economia Solidaria de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, el Coop57, ArsCoop (assegurances), la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético de Madrid, la Xarxa per la Sobirania Energètica, el Mercado Social de Madrid o ResCoop (la federació de cooperatives europees). Un exemple de la participació amb d’altres cooperatives és l’ajut i l’assessorament que han prestat a BoaEnergia (cooperativa de producció i distribució d’energia verda de Portugal), procés en el qual han co-participat altres grups cooperatius similars de Bèlgica i França.